Eduardo de Almeida

La classe d'història no té perquè sempre ser aburrida... de fet mai ho és! però divendres passat va ser la excepció: vam fer una visita a la casa que Eduardo de Almeida està construint per la família del seu fill. Bé us parlo una mica d'ell...

Eduardo de Almeida va néixer el 1933 a la ciutat de Sao Paulo, on va estudiar Arquitectura i Urbanisme (FAU, 1960), i després es va docturar. Va anar a estudiar disseny Industrial i Història de l'Art i l'Arquitectura a Florència al 1962.

Durant tota la seva carrera professional ha treballat amb diferents arquitectes, entre d'altres Arnaldo Martino.

Eduardo de Almeida ha destacat amb molts projectes residencials, com la casa que va construir per a la seva família al 1974, i Define, al 1976. Normalment s'associa l'obra de l'arquitecte propera al brutalistes de São Paulo, tot i que ell no segueix de manera tant clara aquesta corrent per no seguir el principi estructural o el principi polític-ideològic. Aquest últim, que és tant famòs per caracteritzar l'ensenyament a la FAU, el poso bastant en dubte. Perquè més que tenir una ideologia, els arquitectes paulistes (parlant des de la meva petita veu d'estudiant d'arquitectura) són mooolt formals (Diferenciaria clarament, però, Eduardo de Almeida del materialisme marxista de Vilanova Artigues, per exemple...).

El mateix Eduardo de Almeida és un adepte a l'abstracció formal i el detall constructiu treballat al maxim (això últim, m'encanta!). És aquí on veig reflexada la figura de l'arquitecte...on pot entendre com funciona un material per a dominar-lo i moldejar-lo fins a aconseguir aquella imatge que imaginava en el seu cap. Una mica com la sensibilitat de Frank Lloyd Wright per als materials, no?

Parlant d'aquest últim, també és un referent per a Eduardo de Almeida en la relació que tenen els seus edificis amb la naturalesa.

Bé, us deixo amb la casa que vam visitar:

Vista des de la piscina cap al jardí_

La vista contrària, des del jardí cap a la piscina, al fons_

Vista interior cap a l'espai de lectura_

L'escala amb un lluernari superior, i la finestra que dóna a la plaça del davant_

El passadís i el doble espai_

Doble espai i passadís que dona accés a les 3 habitacions i al final, l'habitació de matrimoni:

Aquí tenim el mestre amb tots els estudiants al voltant jejeje

Eduardo de Almeida i Hugo Segawa (el professor d'història)

Al final, com no, vaig anar a parlar amb l'arquitecte. De seguida em va preguntar d'on era, i li va fer molta gràcia que li digués de Barcelona, perquè hi té grans amics...entre d'altres, l'Helio Piñón, que per cert va fer un llibre de l'arquitecte). Tenia dos grans dubtes existencials després de la seva explicació al detall de la cosntrucció de la casa, i com no, els hi vaig fer saber...

El primer era on estaria situat el sofà i la taula per menjar al menjador. Aquell doble espai era maco però per les dimensions que tenia el trobava excessivament vertical per a posar-hi qualsevol de les dues coses... i bé, la resposta va ser que allà hi anava la taula per menjar(realment estrany), i a la part central hi anava el sofà.

I el segon va ser (després de toooota la xerrada d'aproximadament una hora): "Si hagués d'explicar el concepte d'aquesta obra en una frase, què diries?" i la resposta va ser

"Uff...no ho sé".

Jutgeu vosaltres mateixos!

Projecte de rehabilitació i ampliació de la FAU (de Vilanova Artigues)

Espaços da FAU

O espaço da FAU, como uma escola de arquitetura, deve ser um potencializador do ensino. Para tal, é desejável que esse edifício tente concentrar em seu interior as atividades didáticas e acadêmicas essenciais para a formação do aluno.Vale lembrar que esse edifício não deve ser simplesmente tomado como algo sagrado, que não deve ser modificado, ou antes, que seu projeto inicial deva ser retomado. Como qualquer outra construção, está susceptível às marcas do tempo, às transformações tecnológicas e às novas necessidades e exigências dos usuários. Sendo, porém, um edifício tombado como patrimônio público, as questões referentes à sua conservação fogem da esfera da comunidade FAU e se expandem à sociedade como um todo, que também tem direitos sobre ele. Exemplar significativo da arquitetura moderna brasileira, ele tem importância histórica como bem físico, edificado, ao mesmo tempo que ajuda na construção da memória cultural do país e exerce o seu papel didático na formação dos arquitetos que passam por essa escola. Qualquer intervenção feita aqui deve, portanto, respeitá-lo em todos esses aspectos.A partir dessas premissas, o problema escolhido para conduzir as discussões e propostas para a FAU foi a biblioteca. Suporte para a atividade projetual, possivelmente uma lacuna no ensino seria criada se a biblioteca fosse transferida para um anexo, perdendo o vínculo com o dia a dia da escola, a exemplo do que se passou com as oficinas e laboratórios didáticos. Acredita-se necessária uma expansão racional da biblioteca dentro do prédio principal da FAU, sem descaracterizar ou mudar as relações de hierarquia dos espaços, ao mesmo tempo dar aos usuários mais conforto.

Essa expansão é propostas em duas frentes: apropriação da totalidade do piso onde hoje se encontra (cota 4,60) e ocupação do andar dos laboratórios de professores (cota -1,10).

Os caixilhos da fachada são liberados e novos postos de trabalho dispostos paralelos a eles, tomando quase toda a extensão da biblioteca. Dessa forma, um diálogo visual com o exterior é estimulado, a sensação de lugar fechado é diminuída e se ganha em iluminação natural. A área ocupada pelas estantes também pode ser ampliada e ganhar novo tipo de mobiliário, como estantes baixas para dicionários, manuais e enciclopédias, que seriam dispostas entre os pilares, paralelas às mesas, sem enclausurá-las. Considerando que o número de estantes altas seria mantido e cada uma acrescida de 1,84m, ou mais 368 livros (segundo Neufer), só nesse espaço a biblioteca poderia receber 10.672 novos livros, mais de 25% do acervo atual (da graduação).

Tenta-se retomar a antiga praça existente em frente às rampas tornando o acesso de funcionários de hoje mais uma porta de entrada da biblioteca.

Todo o acervo de mapas e projetos, tanto desenhos quando maquetes, será transferido para o andar inferior. Os laboratórios de professores e pesquisadores deixarão o prédio e a imensa fragmentação do piso será desfeita.

Esse acervo, que exige um tipo de mobiliário específico e de grandes dimensões para seu manuseio e armazenamento, será organizado num espaço amplo sem rigidez de disposição. Dessa forma, além de se facilitar as consultas e manutenções dos materiais, pretende-se incentivar as pessoas a recorrem a esse tipo de acervo, muitas vezes esquecido pelos professores e alunos.

Como no andar superior da biblioteca, preza-se aqui a abertura visual para o exterior, tornando o trabalho nesse ambiente mais prazeroso, sendo possível sempre descansar os olhos na vegetação e na movimentação das pessoas fora do prédio. Acredita-se que o caminho longitudinal ao lado da FAU ganharia um novo atrativo ao se substituir cortinas e aparelhos de ar condicionados por projetos e maquetes à amostra e pessoas no exercício da pesquisa arquitetônica.

Todas as funções retiradas de interior do edifício da FAU precisam de um destino. Propõe-se, então, a criação de um novo anexo. Ele será linear, no nível da av. Luciano Gualberto. Sua ligação com o prédio da FAU será no eixo das rampas, também por um plano inclinado, chegando ao espaço entre a nova parte da biblioteca e o cesad. Tal espaço, além de mais uma entrada da FAU, abrigará pequenas exposições do acervo da biblioteca .

Resumidamente, o novo projeto para a biblioteca propõe uma expansão dentro do prédio da FAU para melhor acomodar o atual acervo e permitir crescimento do mesmo. Os materiais e funções foram setorizados para se otimizar o espaço, dar aos usuários mais conforto e incentivar a consulta de materiais que vão muito além de livros e periódicos. Toda mudança teve em mente uma mínima intervenção da estrutura do edifício e potencialização do diálogo visual interior/exterior.

com fer un armari a cost ZERO (increïble però cert!)

Què fer quan no vols gastar en armaris, escritoris, cadires...tot el que cal per viure bé durant només un anyet a São Paulo o qualsevol lloc del món? Seguiu llegint...

INGREDIENTS:

-dos taulells (d'un armari vell, de qualsevol tipus de fusta, de qualsevol lloc...)

-una barra d'escombra (també reciclada)

-caixes maques de fruita del mercat (i molt de morro per demenar-les de gratis!)

-una horeta de la nostra atrefagada vida

-martell i claus

I aquest és el resultat!

No només és un armari, sinó que a més fa de paret per a amargar-me una mica dels intrusos que entren a l'habitació sense trucar a la porta...


Aquí venen les camisetes:

Aquí les sabates (veieu que vaig endur-me unes espardenyes de Catalunya...?):
Aquí totes les robes que calgui penjar...

I tant per tant, amb 3 caixes de plàstic (també regalades dels venedors del mercat) i un parell de taulons d'un armari vell, he fet l'escritori i la tauleta de nit.

Visca el ZERO CONSUMISME! :)

Aquest d'aquí és el meu llit. I el de la dreta és el de convidats!

El de la Miriam està darrera la fotògrafa, a l'entrada...

Beijos!

Us pensàveu que estudiàvem...?

Us pensàveu que a la FAU hi anàvem a estudiar?

Bé, jo també m'ho pensava...però em sembla que el ritme brasilenyo té un altre tempo com ja he explicat vàries vegades, i que els hi costa una mica arrencar... doncs bé, una de les coses que estan molt bé i que segurament hauriem d'importar a Barcelona són les festetes que es munten a la facultat el divendres al vespre.

No hi ha res millor que viure un edifici com el de la FAU en tots els sentits: de dia, de nit, estudiant, descansant, dormint (ja hi he fet alguna migdiada...), amb una cerveseta, o amb dues cervesetes ... realment aquest edifici té alguna cosa que ni el propi Vilanova Artigues mai s'hagués imaginat. És per viure-hi, per disfrutar-lo!

Fins aviat!

Els petits plaers de la vida...

La meva gran pregunta és... això podria existir a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona?
Molt em temo que no...

No hi ha res millor que sortir de classe, baixar la rampa de l'universitat per...per anar al lavabo, a trobar algun company, a fer fotocòpies... i trobar-te amb aquesta meravella d'invent: "a mesa". És una sèrie de taules plenes de caramels, xiclets, dolços, pastissos, pans de pessic... tot el que us pogueu imaginar! Cada cosa té un preu i una capseta, i tu agafes el que més t'agrada i deixes els diners a la caixa. no hi ha ningú vigilant! I ningú roba!!! Els estudiants ho porten al matí i al vespre quan marxen s'enduen els diners que han guanyat...increible, no? Estic pensant en treure'm uns calerons extres... jejeje

Petons!

Cap de setmana tranquil...o no tant!

El cap de setmana passat va ser bastant tranquil... amb això vull dir que no hi va haver viatges inesperats, però sí mooolta festa! Una nit de festa a l'universitat, després un partit de futbol amb mooolt d'ambient i cervesa, ...

Però la tarda de diumenge va ser la millor! Els nois ens van prometre un picnic... i com no, la Carol, la Inés i jo ens apuntem a tot!

Vam anar al parc d'Ibarapuera, el més gran de São Paulo,... com un parc de la Ciutadella o un Central Parc. Està ben ple! famílies, parelles, jovent, ... i nosaltres ens vam buscar un lloc per plantar la manta i menjar la fruita que havia comprat al matí al mercat: manga, carambola, síndria, pomes...

Després vam aprofitar per fer un voleio, i vem veure entre d'altres algun edifici de Niemeyer, i la marquesina...

I aquí ens teniu! Judit fellipe i Ines...contents i cap a casa que ja torna a començar la setmana!

*Algunes fotos cortesia de la Carol!

Petons a tots!

vaia vaia! aquí no hay playa!

Els millors viatges sempre són aquells improvitzats a l'últim moment... HO AFIRMO!

Aquí en teniu la demostració...

El divendres 4 de setembre vam sortir a un bar que es deia PAU BRASIL, on hi havia gent tocant samba en directe.. la bomba! un ambient casolà, amb gent local dcisfrutant de la música com locos, i tothom ben apretadet i tocant-se com bons brasileros que són! Quan estavem allà, encara no haviem decidit què fer el cap de setmana,...perquè era festa dilluns i ho havíem de disfrutar.

Després de llevar-nos una mica resacosos de tanta festa, cap a les 2 del migdia...vam començar a fer plans: a São Paulo hi plovia, i voliem platgeta! una platja a prop i ben maca? un amic amb lloc on dormir? algú amb cotxe? Ja ho teniem tot!

I així va ser com vam sortir de casa meva a les 4 de la tarda amb la Carol (francesa), la Inés (portuguesa), en Felipe, en Rodrigo, en Julio (brasilenyos) i jo (ben catalana jejeje). Amb la tranquilitat brasilenya dels nois, ja us podeu imaginar com va acabar... no vam sortir de Sao Paulo fins la mitja nit! Increïble, jo encara no m'hihe acostumat...

Doncs bé, vam agafar l'autopista rumb PARATY, on ens esperava un llit a casa la mare l'un amic. Pel camí, però, vam decidir agafar una adrecera per anar més ràpid, i ens vam trobar en mig d'un camí pràcticament de carro a les fosques, i ple de forats i obstacles que vam haver d'anar esquivan pràcticament a les 3 o les 4 de matí,...ben morts de son... però ja ens ho vam passar bé! Això és el que feiem quan haviem de baixar del cotxe per a esquivar forats:

Després d'arribar rebentats a Paraty-Mirim i dormir fins les 2 del migdia, ens esperava ni més ni menys que un dia radiant i la calma... la tranquilitat... sense cotxes, trànsit...res de res! ens esperava una cerveseta ben freda al bar de Dona Maria, al costadet de la platja:

Això ens va fer recuperar les forces!

Després, l'únic que vam fer és descansar i relaxar-nos... vam fer un passeig per tota la platja, on pràcticament estavem sols. Entra d'altres coses, vaig trobar relíquies construïdes per els indis, una tècnica ben curiosa! Feien l'estructura de fusta, tota una malla amb bambú partit, i després ho emplenaven de fang... ben curiós, eh? La coberta diria que no té gaire de l'època, però bé...

I a la cabanya ens vam instal·lar per passar-hi pràcticament tota la tarda sense fer ABSOLUTAMENT res... llavors sí que em sentia com si estigués de vacances! Aquí ens vam trobar amb uns altres amics de Sao Paulo que també s'estaven tot el cap de setmana a Paraty.

Després quan ja es va començar a fer fosc vam anar fins on s'estaven ells... una cabana al mig del no res: per arribar-hi haviem de creuar 3 rius amb ponts tipus taulos, i un altre amb una barqueta...imagineu-vos com va ser de complicat tornar a les fosques amb una llanterna! Però va valer la pena... després de sopar empanades de coses vàries fetes a un forn de llenya rudimentari, vam tornar cap a casa.

I l'endemà el sopar no va ser menys bo que el dia anterior...per primer cop en un mes vaig emnjar peix fresc...i que booo, deu meu!!! semblava a casa, que no en volia menjar mai...mireu com va quedar!

Ja eren les 10 de la nit del diumenge, i encara no haviem fet una volta per Paraty ciutat... un lloc patrimoni de la humanitat, amb casetes de l'època colonial molt ben conservades. Suposo que per això era tant turístic i car... i per casualitat ens vam trobar amb les festes majors, el mateix cap de setmana que les de Vidreres! I cap a la festa falta gent!

Com no hi podia faltar, hi havia una botiga on trobar tot tipus de "cachaças", el licor amb el que es fan les caipirinhas!

Vam passar una bona estona prenent gelat, donant un vol per la festa, parlant amb gent d'allà, amb estrangers,... encara que en Rodrigo pugui semblar borratxo, no ho està, estava rebentat i amb ganes d'agafar el cotxe per tornar cap a Saõ Paulo!

I després de fer l'última passejada per el centre històric, vam despedir-nos dels companys que es quedaven un dia més i vam tornar a la carretera. Pel mig vam fer una parada a un "Frango Assado" per menjar un "salgado" (com una espècia de croqueta) i estirar les cames, i cap a Saõ Paulo falta gent! (aquest cop per una autopista decent)

Fins aviat companys!

La proba!

Per als que no us creieu això que vàrem treballar fort... aquí teniu la proba!
Som famosos! :)

Molts petons!

El nostre grup és el Grupo 1!

Cada dia és un bon dia per dir que sí a tot!

Què es cal per decidir d'un dia per l'altre anar de viatge a Porto Alegre i deixar-ho tot enrera per fer un workshop? Dir-se Judit i tenir un parell d'ovaris jejejejeje
Començaré per el principi....

Em va sorgir la oportunitat de fer un workshop (com una espècie de treball en grup amb gent que no coneixes) a una ciutat més al sud de Sao Paulo, a PORTO ALEGRE. Me´n vaig enterar de casualitat.... la univeristat de Porto Alegre convidava 6 universitats d´Amèrica Llatina i Espanya, cada un dels quals portava 6 estudiants i un professor, per a fer un projecte a la seva ciutat. Realment volia assistir-hi, però es clar... m´havia de saltar algunes classes... i no sabia què fer...

...i com que no sabia què fer, vaig estar cagadubtes fins a l´últim moment... el workshop començava dissabte al matí. El divendres a les 6 del matí jo ja estava fent una maleteta a les fosques perquè la Miriam encara dormia per anar cap a la classe de les 8 del matí l´universitat. I amb les quatre coses bàsiques vaig agafar un bus cap al centre per a veure si encara era a temps de comprar algun bitllet d´avió a alguna agència... però no! era massa tard. Al final em vaig decidir i em vaig plantar a l´estació d´autobusos: "quero um passagem pra Porto Alegre, cuantas horas som?" i em van respondre "20 horas". Ja em veieu a mi, sense haver dormit gaire ni saber què duia exactment a la maleta, agafant un bus a les 5 de la tarda d´un divendres que arribava a le 12 del migdia el dissabte a Porto Alegre! sort que després va valer la pena...

Només arribar em van venir a buscar a l´estació d´autobusos per anar cap al Mercado Municipal. Era un edifici tipus els mercats de Barcelona, però amb dos plantes, on a la de dalt hi havia restuarants. Ja em vaig trobar tot el grup d´estudiants fent el café, i jo vaig dinar quatre coses i em vaig sumar al grup.

Vam agafar el bus i vam fer una excursioneta a l´Hipòdromo do Cristal, una petita meravella moderna dels anys 50 que crec que no se l´hi ha prestat massa atenció. L´obra és de l´arquitecte uruguayo Román Fresnedo, el mateix que va projectar la facultat d´arquitectura de Montevideo i està situat ben bé al costat del riu Guaíba.

És especialment interessant despullar l´edifici de la seva estrucutra: tota la coberta de formigó pretensat és aguantada per uns pilars centrals, i uns tirants d´acer a la façana principal (que ara me n´adono que no es poden veure a la foto...)

I aquí ens teniu! Tota la colla del workshop! A veure si em trobeu...

A Porto Alegre vam estar allotjades amb l´Alba a casa d´una estudiant de l´universitat. Haurieu de veure-ho...són tan agradables els gauxos!!! L´Ana Laura ens va portar a tot arreu amb cotxe, ens feia el menjar, no ens deixava ajudar amb res... realment em vaig endur una bona impressió de la gent del sur... i bé, ja que no ens deixaven fer res de res al final els vam poder convèncer per a fer una truita de patates i una mica de pà amb tomàquet... i els hi va encantar!!! La truita va volar!

Després de sopar i per començar vé l´estada vam sortir tota la patoleia de feia a "Cidade Baixa", el barri amb més ambient de la ciutat. Era com una espècia de Gràcia Barcelonina, amb molts bars, gent al carrer fent cues per entrar als llocs, ... mireu si era semblant a la nostra terra, que dins una discoteca de Samba hi vam trobar aquest quadre!!! Increible, o no?

Aquí teniu els reis de la festa: judit, Ana Laura, David i Alba

L´endemà la sorpresa va ser per part seva... vam anar a casa uns amics d´en David i ens van cuinar "feijoada", el plat més típic d´aquí. Bàsicament és una olla amb mongetes negres i molta carn i demés coses no identificades posades al foc durant unes 3 o 4 hores. Barrejat amb una mica d´arròs blanc i farina de blat, està riquíssim! Això sí, després és imprescindible una migdiada eh...

Aquesta és una imatge de la universitat. Com tantes contradiccions que puc anar descobrint cada dia a Brasil, aquesta n´és una: la UniRitter, una de les universitats privades d´arquitectura de Porto Alegre, està situada al bell mig d´una favela. PErquè? Alguns van dir que els terrenys eren més barats, d´altres que així potser es milloraria el seu entorn,... es veu que avui en dia hi ha un tracte d´universitat al capo de la favela de no fer des a tothom que hi vagi, perquè es veu que la universtat dóna ajudes a la gent que hi viu... ves a saber...

Una de les excursionetes va ser a la fundació Iberê Camargo. És un museu projectat per Alvaro Siza, el qual la majoria de Porto Alegrenses n´estan ben orgullosos. Va ser la primera obra d´aquí a utilitzar formigó blanc armat, i impacta molt per la seva presència just al costat d´una autopista. Es veu que el projecte prepartia de diferents conceptes: respectar el lloc on es situa, allunyant-se del gran bosc que està situat dins del solar; tenir un consum d´energia molt baix, on hi ha sistemes per a recuperar l´aigua de la pluja a la coberta per als banys (i la que sobre per a regar), i la llum natural és protagonista a totes les estances;...tot això és veritat, i realment el museu té detalls que només algú com Siza podria fer (no en tinc imatges, però només cal veure com s´entreguen els marbres a les parets).

Em va recordar al Guggenheim de Nova York... el museu és com un doble passeig: s´ha de pujar fins a dalt amb ascensor, i es va baixant per les sales... entre sala i sala hi ha els passadissos amb finestres per a mirar cap a la ciutat...després tornes a veure les obres,...tornes a veure la ciutat...les obres...la ciutat...

Fins i tot els mobles són disseny d´Alvaro Siza.

Tot i així a mi encara em queda alguna espineta clavada... realment el museu és una delícia, i les formalitats més vanals es poden justificar amb alguna de les seves funcions... però si l´objectiu de l´arquitecte era crear no només un museu, sinó un espai cultural d´intercanvi, coneixement, cultura i oci, el que no entenc és perquè es va limitar a posar un objecte obni al costat d´una avinguda amb el fluxe que té. No hauria d´haver pensat més enllà de l´objecte projectual per a mirar més en l´urbanisme? Com comunicar la zona del museu amb els amrges del riu, o cap a la ciutat? M´és difícil imaginar qualsevol tipus d´activitat en grup en un lloc com aquest: una vorera de 3 metres sense cap mena de protecció i els cotxes passant a 100km/hora....curiós, no?
I bé, no vull que us penseu que amb tanta excursió no vam treballar gens! Al contrari...vam estar tots els dies tancats a l´universitat de les 10 del matí fins pràcticament les 10 de la nit, pensant, dibuixant, projectant, discutint,... un festival, tenint en compte que erem 6 persones de facultats d´arquitectura completament diferents, amb maneres de fer diferents, d´entendre la ciutat de manera diferent...

Aquest va ser el projecte (resumidament): Als anys 40 hi va haver una innundació del riu que va deixar la ciutat de Porto Alegre al caos durant un mes. Després d´això van tenir la gran idea de construir com una muralla al llarg de la costa del "llac", per si hi hagués una altre innundació, salvar-se. I què va passar? que des de llavors no hi va haver cap més innundació, alguna petita que no va arribar a un pam del terra...però bé, es veu que alguns que ho han estudiat diuen que és molt probable que aviat n´hi torni a haver un,....

El nostre projecte consistia en repensar aquest espai del port, que ara no té cap mena d´ús. Amb mur o sense, o amb qualsevol altre sistema de protecció a l´aigua, haviem de pensar què fer amb aquest espai que avui en dia la ciutat no pot gaudir-ne.

Aquest va ser el nostre resultat!

I aquí ens teniu a tots una altre vegada... fent una cervesa davant l´Iberê, després de no haver dormit res per a fer el projecte (hi ha coses que no canvien enlloc del món...).

Fins la pròxima!

Després de recuperar-nos vam fer un dia de visita turística per la ciutat. El workshop va ser tant intens que no vam tenir massa temps! Això sí, una visita ben peculiar...

Vam anar a visitar un cementiri vertical. És curiós veure com són els cementiris arreu del món...alguns arrelats al terra, d´altres al cel... i bé, aquest deu ser com una evolució dels cementiris catalans. La falta de lloc fa que s´hagin de construir com 3 pisos un a sobre l´altre. L´edifici, arquitectònicament parlant, era una delícia (malgrat els colors i l´estil neoclàssic xungo). Mireu quins patis! Semblen els de la universitat de Porto Alegre!

I per acabar, un bon sopar i una despedida amb la gent i algunes cerveses... a veure quan ho podrem repetir!

Fins ben aviat!