A Belém me'n vull anar... vols venir tu pastoreta?

Aquesta entrada s'ha fet esperar, però val la pena! sobretot per les fotos... però aquest cop l'escrit també, perquè no és meu, sinó de l'Amaranta. Un resum de situacions, moments, i anècdotes que ella em va deixar escrit a la meva llibreta i que jo vaig fer el mateix amb la seva. Aquí ho teniu!

Abraçada de retrobament al port de Belém. Ens estem a casa la Larissa i en Billy, grans couchsurfers...valeu!
Dinem un peix molt bo amb en Raoni i en Billy, que ens acullen per el couchsurfing (tu no menges peix perquè t'has fet vegetariana). L'assaí és lila i amarg. Bany a l'amazones que és ben marró i té moltíssima corrent.

Tarda nit de ball i música després de veure la final de la copa. Música forró, reagge, boi-bumbà, cervesa i moooolta suor.

Passeig pels carrers atrafegats del barri de Comercio de Belém. Dinem en un xiringuillo del mercat, un PF (prato feito, com un menú) de 6 Reais. Comprem pa (que costa una odisea), patates, i demés ingredients per preparar un sopar català. El pà amb tomàquet quasi s'acaba abans de començar. Fem unes quantes truites de patates de la mida d'una paella d'ou ferrat. La meitat són ben fetes i la meitat són sucoses, perquè n'hem fet una cada una i ens agraden diferents. El mon es divideix en dos tipus de persones!

[Passem ràpidament per l'aeroport en un intent desesperat de fer que l'Amaranta es quedi a Brasil, però NO DA CERTO...]. Barqueta cap a l'Ilha de cotijuba que surt des d'Icoarací. Comprem mandarines-limão a prop del moll, mengem un PF en un restaurant i ens n'enduem un ganivet per a menjar el mamão (papaia).

A Cotijuba ens banyem a la platja del Farol. És bonic i l'aigua està molt bona però entres en crisi profunda i no et pares de queixar durant una estona. No em preocupo perquè segurament deu ser que necessites una bona tapioca. Pesadaaa!

Totes dues assegudes sota la maloca de la Rita. Hi ha uns quants locos que no paren d'avassallar-nos. Estàs a punt d'entrar en un atac d'histèria. Al costat, uns quants joves ballen reggae ben apretats. Acabem per fugir i sort de la Marcia que ens acull i ens deixa penjar les hamaques a la seva maloca.

Llarg esmorçar amb la Marcia i molta xerrera. La mama universal que fa un bolo de xocolata deliciós!

Fem un tour de flora amb un jardiner-sabi de la natura que coneixem per el camí. Trobem llavors vermelles i negres al terra i no sabem veure d'on han caigut. Caminet agradable de platja en platja.

Atrapades en mig d'un camí que no hi ha res. Passa un moto-taxi i l'agafem. Tres persones i dues motxiles en una scooter....increïble!
Plou i no podem seguir el camí. Tu t'esperes sota una maloca d'un pescador mentre jo vaig a buscar alguna alternativa millor per a la nit. Trobem la casa de la Sida (que a mi em sembla un motel) i ens hi quedem.

Matí a casa la Sida. Anem a comprar peix amb ella i la Viviane a uns pescadors que encara són al barco. En Jairo ja ens ha preparat l'esmorçar quan tornem. Bany al riu amb uns pneumàtics negres. rentem els plats al riu sota una ombreta. ens conviden a un super-dinar a la casa.

Últim bany a la platja del Farol, i mengem un pol de gel en un xiringuito. Barco per tornar més gran que el d'anada.

(Tornem i Iocarací).
A la cua de la taquilla pels tickets cap a l' Ilha de Marajó. Un noi amb rastes ens pregunta si parlem francès. Francès? Va amb un altre paio i resulta que són DJs d'un festival d'electrònica i ens diuen a vere si hi anem...a l'Ilha de Marajó!

Anem al famós festival (que resulta ser super mal organitzat al començament...). Fins a les tantes de la nit, ens ho passem teta juntes. Demanem un moto taxi i tornem a l'hostal juntes, mentre ell ens va parlant de bitxos i construccions (les nostres especialitats).
Anem a esmorçar a l'hostal (que SÍ!, està inclòs al preu), i inexplicablement, l'home porta un plat de fruita a totes les taules menys a la nostra... serà que no li caiem bé?
Se'ns trenca la clau de l'habitació i s'estan un matí sencer arretglant-la, mentre jo estic fent la matrícula de la ETSAB per internet...

A la nit anem a ballar a la plaça de Soure (el poblet de l'hostal). Els nois ocupen literalment l'escenari i punxen música d'ells... (imagineu com si a la festa major de Vidreres, a la plaça on hi ha sardanes hi arriben 2 paios de Madrid i es posen a tocar una música completament diferent...). Després comença el forró i ballem moltttissimmmm!.

Aquest matí has dit als teus papis que et quedes a Brasil i jo ho he presenciat -->això és una cosa molt important.
Anem d'excursió amb bicis llogades cap a la platja del Pesqueiro. La platja és llarga i ampla. 3 dits d'aigua per remullar exactament mig cos (estirat, clar). Pedalar amb la bici per la sorra compacta, tirem fotos de tots per allà.
A la nit mengem pizza a Soure. Parem una furgo i un bon home ens porta, molt oportú.
Anem al festival de nou, aquest cop molt més currat. Un artista hi porta una papallona de llum que es mou amunt i avall penjada en un fil, un sistema super currat.

Fem una migdiadeta al port de Camarà, i agafem un bus cap a Joanes. Allà hi plou molt i no trobem cap lloc on dormir. Quan ho trobem, deixem els trastos i anem a passejar. Ens encanta aquest poble de carrers sense asfaltar, plens de gespa.

Avui ja hi ha electricitat al poble, i per tant, aigua per a dutxar-nos. Quin disgust vas tenir quan vas veure que no et podies dutxar! (cert, jo ara em dutxo molt, com els brasileros i brasileires). Com que estavem esgotades hem dormit 13 hores seguides (i que bé!!!!).

Platja llarga i solitària. Els brasilers i brasileres es concentren tots al mateix lloc, a prop del poble, mentre nosaltres ens n'allunyem al màxim.

Conversem, pintem amb aquarel·les, escrivim... Busco llavors perl terra i trobo pals recargolats per convertir-los en arrecades.

Prenem una vitamina de banana, que ens venia molt de gust, mentre un remat de búffals passa pel carrer. Hem tingut sort i tenim bus per anar al port. Comprem un bitllet i al cap de 30 minuts (només!) ja estem al barco. Escrivim tot això i més, jo de fet fa 3 hores que escric. També mirem les fotos del viatje i rememorem bons records. Aquesta nit te'n vas amb avió, companya de viatge, i jo encara no sé on tiraré...
Hem tingut sort i tenim bus per anar al port. Comprem un bitllet i al cap de 30 minuts (només!) ja estem al barco. Escrivim tot això i més, jo de fet fa 3 hores que escric. També mirem les fotos del viatje i rememorem bons records. Aquesta nit te'n vas amb avió, companya de viatge, i jo encara no sé on tiraré...

... no acabo d'escriure tot el que l'Amaranta va escriure...segurament tot el que he escrit no té molt sentit per algú que no forma part de la nostra història durant 10 dies a l'Amazones. Però a mi m'ha rememorat GRAAANS moments i he rigut molt, molt, pensant en totes les històries que ens van passar. Una que l'Amaranta es va deixar d'explicar i que é trascendental és el fet de jo, tossuda, haver carregat una branca d'assaí durant gairebé tot el viatge per a fer unes ditxoses làmpares que volia fer i que -era obvi-, encara no he fet. Però almenys va servir per tenir una gran foto de despedida, amb bigotis assainenses,...

Realment quan ens vam conèixer amb l'Amaranta en un summercamp ja ens vam dir que havíem de viatjar juntes... i hem tardat, però ho hem fet i ho hem disfrutat al màxim... espero que sigui NOMÉS el COMENÇAMENT!!! :)

Un petonarro!