Forró

Sempre parlo sobre dues músiques -sobretot- que em tornen boja en aquest pais: la samba i el forró. Diuen moltíssim de la gent, la cultura... i més si ho comparo amb les dances tradicionals que tenim allà. El forró és una dança que es balla en parelles, com si fos una mica una lanvada... però sobretot és una dansa que ho ballen joves, grans, petits, i tothom en sap (alguns més i d'altres menys). Moltes vegades les nostres "festetes" es resumeixen en quedar-nos a casa amb els amics, apartar els sofàs de la sala, i ballar forró de Ze Ramalho fins que ens en cansem! bàsicament perquè han desaperagut els altres cds que teniem...

Espero que us agradi!
Un petonàs!
judit

Adoniran Barbosa

Cent anys del naixement d'un gran sambista paulista. Vull compartir les seves músiques amb tots!


Petó!
judit

TOT VA BÉ SI ACABA BÉ :)

(aquest és el mail que vaig intentar enviar a tothom, però sempre falta algu...aquí el teniu!)

Família, amics...

Us escric aquest mail que feia temps que us havia d’escriure, però que mai trobava el moment... No sé perquè, perquè en el fons és per explicar-vos una cosa ben simple i natural que s’ha anat creant i que he abraçat de la manera més espontània.

El cas és que tant els que m’heu seguit el rastre com els que no, com els que penseu en mi però no m’escriviu, com els que m’escriu massa, com els que no m’escriviu però pregunteu als coneguts sobre com em va... bé, el cas és que segur que us n’heu adonat que el meu pas per Brasil, o millor dit, per Sao Paulo, ha fet un canvi brutal tant en la meva vida personal, acadèmica, professional...en tots els sentits.

Tal com ja vaig explicar al blog, el començament va ser un pèl dur, tot i que ara el veig simplement com temps d’aprenentatge i creixement, d’entendre la ciutat on estava que no m’agradava, però sobretot d’entendre’m a mi mateixa. Després d’estar viatjant sola, d’un temps increïblement ric, vaig tornar disposava a acceptar el que em venia i no a quedar-me buscant per tots costats el que volia. I naturalment tot el que volia va aparèixer,... una bona feina, amics, una casa amb un ambient brutal, bona arquitectura pèr tots costats, una universitat bestial, companys de mogudes i moviments, ... TOT. I això va ser tant bo per a mi...tant...!

M’ha passat quelcom tant fort durant aquest temps aquí a Brasil que no sé ni com explicar-ho, però que seria una contradicció marxar en un moment tant bo personalment parlant. Per això em quedo. Amics, família, em quedo a Brasil uns mesos més dels que em pensava per acabar (o millor dit, continuar...) disfrutant i aprenent de tot el que se m’està posant al davant i haig d’acceptar, aprehendre i abraçar amb totes les forces. Per a ser millor arquitecta, però sobretot, millor persona.

Us estimo moltíssim!

Judit

Una nit estrellada i una nit ennuvolada

(aquesta seria la segona part de la Primeira Expedição) http://juditfalgueras.blogspot.com/2009/08/primeira-expedicao.html Un cop més i sense haver-ho planejat gaire, vam anar al Quilombo da Fazenda, a prop d'Ubatuba... però aquest cop vaig deixar l'Alba a Barcelona i me'n vaig anar amb els dos nous internvistes a Sao Paulo: en Ion i en Marc. Després d'adormir-nos el dissabte a primera hora (bé, adormir-nos no...ens vam encantar esmorzant i preparant-nos per sortir...) vam agafar el bus i vam anar cap a Ubatuba. Vam arribar una mica tard, si més no més del que teníem planejat....i a sobre vam haver d'esperar un segon bus una bona estona... però va valer la pena! ajudant a baixar aquesta dona del bus, vam estar fent petar la xerrada durant una bona estona! era un portuguesa que va venir a Brasil als 14 anys...

Agafar aquell bus, ens va portar una sorpresa! resulta que en Marc, l'amic que està al quilombo aquest estiu, estava en el bus! i ens va faltar més temps del del trajecte per a posar-nos al dia de totes les històries que havíem viscut els intercanvistes que estem pel món... Vam fer una excursioneta de benvinguda pel quilombo, passant per la Casa da Farinha, el riu, l'església...

I vam tenir feines a pensar com dormiriem aquells dies. Per sort teniem l'hamaca extra on vaig dormir... els altres 4 s'ho van haver de muntar com van poder!

Després d'una nit ben estrellada, vam aprofitar el solet per anar a banyar-nos al riu, veure una mica més l'obra que estàven costruint, dinar tranquilament i anar cap a la platgeta. Llàstima que el sol va acabar marxant i vam acabar banyant-nos sota la pluja...

I res, va ser un cap de setmana curt però intens... el dilluns al matí ja vam agafar el bus de tornada a la metrópoli!




Un petonarro des de Montevideo! judit