divendres, 17 de desembre de 2010

Este vai ser em português: Despedida, bem-vinda, despedida, bem-vinda.

Gente, amigos, família, companheiros de luta, colegas...

Faz duas semanas que voltei, e ainda estou num ritmo de bem-vindas e re-encontros com a minha gente, amigos, família, companheiros de luta e colegas do velho continente. Todo foi muito rápido, com emoções muitos fortes e sentimentos difíceis de esquecer nos últimos tempos, tanto em São Paulo como aqui quando cheguei.

Este blog foi escrito basicamente para contar como estava sendo minha experiência para minha avó e meu avo, mas foi mudando um pouco em cada etapa que passei na grande metrópole, e agora quero fechá-lo com este escrito simples de coração aberto. Agora escrevo para todos vocês, para aqueles que me quiseram (e espero que me queiram ainda), para as pessoas que ajudam, para os revolucionários, para os inconformistas, para aqueles que gostam de passear, para aqueles que estão apaixonados pela vida, para aqueles que sorriem sem motivo, para aqueles que sorriem FORTE!, ALTO!, para aqueles que buscam o passado nas pedras que falam, para aqueles que me abriram as portas da casa deles sem talvez saber nada de mim, para aqueles que amam e tocam as plantas como se acariciassem pessoas, para os curiosos, para os que perguntam sem vergonha, para aqueles que tem sentimentos (e mostram eles para os outros, tarde ou cedo, alguns bastante tarde), para os que viajam, para os que amam, para os que acreditam que o mundo vai mudar, para todos, para mim, para vocês.. Porque amo vocês. Amo vocês muito.

Aquele sábado foi ESPECTACULAR. Não quero falar de despedida porque ninguém gosta de despedidas, mas eu ADOREI AQUELA DESPEDIDA... Da festa na ocupa na quinta, até a festa na República Pirata na sexta, até a espera do ônibus no sol o sábado pela manha e o almoço+som+roda do sábado. A imagem de muitas pessoas incríveis, queridas, sorrindo e com meio corpo fora das janelas duma Rego Freitas 424 qualquer J

Espetacular, não consigo falar mais nada... Só GRÀCIES. OBRIGADA, OBRIGADA, OBRIGADA.


Tinha que sair naquele dia, forte, com um sol radiante e um clima agradável... Mas por algum motivo o meu vôo foi cancelado e o peguei só no domingo dia 5 de Dezembro de 2010. Depois de lágrimas e últimas despedidas embaixo da garoa paulista entrei no taxi destino Guarulhos com um motorista pouco falante.


Olhava para o céu, aquele céu de chuvinha duma cor cinza monótona, e enxergava os prédios no mesmo momento que na minha cabeça tocava o som de Amelie Poulain... E repetia, e repetia. Devagarzinho. Baixinho. E continuava olhando para encima, para os prédios... Como se fosse o primeiro dia que vi aquela paisagem obsoleta... Em Julho 2009.


Vou ter muita saudade deste céu azul em dias felizes, dias como aquele.


Beijos e até muito breve!

judit







E de outras coisas... que agora não lembro de todas, mas anotei algumas delas...


· Jogar o papel do banheiro dentro duma lixeira nojenta nojenta.

· Os abraços. Os beijos. Os abraços e beijos constantes.
· O Maracujá. O Mamão. O Mamão papaia.

· Os abraços do Julio.
· Que as tomadas estejam mais altas (será que os catalães são mais baixinhos?)
· Os xavecos espontâneos.
· TAPIOCA. Especialmente a tapioca de queijo da mulher da Rego Freitas. Das 19h as 21h na frente do Compre Bem!
· Tentar não pisar baratas na rua.

· Os ronquidos do Manoel.

· O futebol com Caio e Marina na sala de casa.
· Do cinza paulistano.
· Do "nossa!", "porra!", "meu!",
· Andreas comendo devagar. Devagar demaaaaais!
· Da cultura racional hehehe
· O barulho da obra do lado da casa de manhã. Aqui tem passarinhos. Inclusive com este frio.
· Arroz e feijão... por favorrrr!
· Pulgas e pernilongos ás noites na ocupação.
· A férias do domingo na Santa Cecília, as reclamações das pessoas por conta do carrinho do mercado.
· Pintar faixas do movimento com Cristóvão na Mauá. Em silencio, tendo o momento de relax semanal.
· As brigas com Zé. E as reconciliações.

· Os momentos de descanso no telhado da casa, antes do Zelador fechâ-lo!
· O calor. 5 graus depois de um ano e meio é realmente MUITO frio.
· O futebol e os mutirões na ocupação.
· Os sorrisos e xavecos dos vendedores da feira do domingo.
· Os "Bom dia!" do Caio.

· E muitos mais momentos que agora não vem na cabeça mas sempre estão presentes...


Beijos beijos beijos!




Deixo a foto do sorriso que deixei ao sair! :)

dimarts, 26 d’octubre de 2010

...i de nou 2

...i de nou, vam fer la llum



més fotos per a recordar petits moments de grans canvis



















dilluns, 25 d’octubre de 2010

...i de nou

perquè no en tenim prou
perquè no cumpleixen les seves paraules
perquè ens cansem

i per tants altres perquès...
per això tornem a casa












Ocupació Prestes Maia II

divendres, 22 d’octubre de 2010

...

"La vida és una obra de teatre que no permet assajos...Per això, canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida...abans que el teló baixi i l'obra acabi sense aplaudiments".

CHARLES CHAPLIN

dimecres, 8 de setembre de 2010

Mate és el que uneix el poble!

Bones gent!

Torno a tenir una època amb poques ganes d'escriure... també s'ha de dir, estic treballant molt i avançant molts projectes de l'uni de Barcelona, cosa que no dona per tenir TAAANT de temps sobrant per a escriure al blog. Però bé, tot sigui per als papis, els avis i la resta de família que de tant en tant em segueix, un cop més penjo MOOOLTES fotos i explicaré quatre coses per a veieu com va ser la meva retirada de Brasil per una setmana. Vaig aprofitar l'excusa que havia de sortir del pais per a renovar el visat per anar a visitar l'Andrea (colega-madrilenya-que-estudia-a-Barcelona-però-que-ara-està-a-Montevideo-i-de-pares-Argentins hehehe) a Montevideo. I res, que vaig agafar els trastets, i ingènua de mi, vaig sortir de la caloreta paulista per enfonsar-me a la fredor montevideana,.... GENT, com vaig patir! molta fred, en serio, molta fred... però va valer la pena! Va ser un viatge tranquil, per a explicar-nos mil coses que no ens haviem explicat, passar hores cuinant (perquè l'Andrea viu amb 3 nois que són uns cuiners excel·lents), xerrant a la vora de la "quema-tutti" (una estufa de llenya que tenien al menjador)... i mil coses més que aniré explicant. També vam fer una mica de turisme, clar, però aquest tampoc era el "foco" del viatge...
El primer dia ja vaig arribar i amb un munt de familia i amics de l'Andrea. Després de fer un bon cafetó per escalfar les idees vam anar a fer un passeig per la Avenida 18 de Julio, i vam passar per la Universidad de la República,.... mireu quin pati interior!!! maquíssim! llàstima de la fred...

Aquest és un carrer típic de la ciutat...

Aquest és em sembla el primer sopar que vam fer... canelons! Tot s'ha de dir, els nois i l'andrea són super bons cuiners, però a més a més els vaig aportar una miqueta de creativitat afegint el valor "no animals", o sigui que vam haver de pensar en algunes alternatives.

Aquest és el pati de casa l'Andrea, tranquilet, amb moltes plantetes.... i hi vam fer una compostera amb cucs! els cucs havien aparegut per allà a un cantó on hi tiraven la herva mate,... i jo els vaig agafat i els vaig posar al "minhoricario" (que no sé com es diu en català), a la seva nova caseta. I ara a sobre de no haver-se de desfer dels residus orgànics de la cuina, tindran un adob que flipeeees!
Això és una botiga a prop de casa, molts de trastos i coses, no?

Una tarda vam anar amb l'Andrea al lloc on va "tela"... coses de circ, per a entendrens més! va molar però feina moooolta fred...

Una de les coses arquitectònics que ens uneix a l'Andrea i jo és la passió per les pedres que parlen del passat, de la gent que hi va viure, de com vivien, perquè... la restauració i el patrimoni arquitectonic. I resulta que el Centre Cultura d'Espanya a Montevideo és un gran projecte de restauració. No sé qui va ser l'arquitecte, però em va encantar el tacte que va tenir en aquest lloc.
A casa de l'Andrea és on vaig passar molta part del meu temps, junts amb els seus companys de pis...aqui estaven tocant CANDOMBE, una música tradicional...

L'altre lloc on vaig passar el 50% del meu temps va ser el carrer, moltes vegades sense rumbo fixo... el millor dels dies van ser aquells que vam pillar la bicicleta i vam anar parant amunt i avall allà on ens venia de gust. I per casualitat vam trobar aquest super gimnàs, que resulta que era una fàbrica que havien rehjabilitat... i va quedar MOLT guapa.

Aqui una sorpreseta per als que em coneixen de Sao Paulo (no crec que per als catalans fagi massa sentit...) però per a que veieu que el món és realment petit, em vaig trobar a Montevideo a la Pato, una gran persona que vaig conèixer per pura casualitat per São Paulo, i que resulta que també per casualitat coneixia a la majoria dels meus amics de geografia, tot i que ella feia antropologia... i res, que estava a un bar de Montevideo i ens vam passar la nit xerrant i recordant grans moments de Brasil.

Aquí va ser un dels llocs que em va tornar MÉS BOJA... el MERCAT! no recordo exactament el nom del mercat (Andrea, una aJUDITa?), però era tipus mercat dels encants, o rastro de Madrid... una bojeria. Em vaig tornar boja per a comprar un gran llibre que volia fa temps (Eduardo Galeano, Las venas abiertas de America Latina), preguntant a tot arreu quines edicions tenien, de quin any i el preu,.... i que per cert, al arribar a São Paulo el vaig regalar. O sigui que potser hauré de tornar a Montevideo algun dia d'aquests... o convèncer a l'Andrea que vingui a visitar-me a São Paulo!

Aqui unes fotos del mercat que hi havia a prop de ca l'Andrea, on vam anar a fer la compra de la setmana de verduretes i fruites...



Una foto del Palacio Legislativo, on NO ens van deixar entrar a la visita guiada... de fet va ser perquè hi vam arribar tard...

La Facultat de Medicina, on vam passar per casualitat i ens hi vam passar força estona...


L'avinguda 18 de Julio, sombra a un costat dels edificis.

La facultat d'arquitectura:


Aqui amb l'Andrea i els dos nous intercambistes de Barcelona, en Jordi i la Paula!!!

Passejador de gossos...


Fent un bon passeig en bici per la costa...


Cases estranyes i conjunts habitacionais pseudo-lecorbusians:

Jo davant la riera que passava a prop de casa, el Miguelete!



Amb l'Andreita (perdó, no me n'he pogut estar!!!)







L'aeroport de Montevideo...

I carregada com una gitana... torno a São Paulo!
Ara només falta una cosa... que l'Andrea vingui aviat a São Paulo per a conèixer la meva ciutat!!!
Un petonarro!