Què us haig de dir... a la mínima oportunitat que se'ns passa per davant...ja ens teniu aquí, amb cotxe, bus o avió! De viatge un altre cop!
Aquesta vegada el destí final era San Juan, per anar a l'ELEA (Encuentro Latinoamericano de Estudiantes de Arquitectura), a Argentina. Però clar... com que a San Juan no hi havia aeroport... vam decidir passar per Buenos Aires un parell de dies a visitar en Lau i la ciutat... aquí ens teniu!
L'avantatge de fer escales i agafar vols amb companyies de baix cost és per descomptat, el preu... això sí, les hores que ens passem només per anar de casa a l'aeroport i esperant en països on només posem els peus durant poquetes hores... són esgotadores!Ja em van dir que a l'Argentina la carn era barata...i ben popular! hi havia bastantes carnisseries com aquesta, a més amb botiguers ben simpàtics! Va ser treure la càmara...i tots a cridar! això va ser només arribar a la terminal de busos del Retiro, una zona una mica especial. Vam fer un cafetó amb un tros de coca cada un per 2 pesos (o sigui uns 40 cèntims d'euro!) a una parada ambulant...vam passar per davant d'una villa al costat de l'estació (una espècie de favela). Un nen del carrer ens va intentar robar l'esterilla de dormir... i moltes altres coses, bones i dolentes, dignes d'explicar!
Després de descarregar les maletes a casa en Lau (al barri de Palermo), vam anar a una plaça allà a prop de casa seu a sopar. Un lloc amb música en directe i ambient (tot i que en Lau va dir que allò no era res comparat amb quan s'omplia!), des de jovent, parelles grans, homes solters... una mica de tot! Després vam anar a prendre una cerveseta a un bar amb la Marina (companya de pis d'en Lau) i altres colegues seus.
La primera visita després de llevar-nos va ser la plaça Mayor (Plaza de Mayo), on hi ha la casa Rosada (on hi ha el poder executiu de Buenos Aires), la Catedral Metropolitana (una mena de pastís neoclàssic horrible), i l'edifici del Banc de la Nació Argentina. Es veu que allà s'hi reuneixen els Veterans de Guerra Argentins molt sovint, ex-combatients de les Malvinas, de la Guerra entre Argentina i IAnglaterra l'any 1982.
La preciosa catedral:
Un ambient ben Europeu, la veritat...
Una de les coses curioses: en aquest sentit, Buenos Aires semblava New York... amb un matí vam veure 3 o 4 homes passejant una manada de gossos. Com "cangurs de gossos".
Després de visitar el centre històric ens vam dirigir cap al Barri de San Telmo...
Vam passar per el "passaje de San Lorenzo", on hi havia una galeria amb tallers d'artistes i artesans. També ens hi vam trobar la "casa mínima"...i tant mínima!
Després de la passejada per San Telmo vam fer una volta fins al Puero Madero...qui digui que no ens ho passavem bé és que no veu la cara de felicitat que tenim a la foto!!!
A finals del segle XIX es va propondre un canvi a la zona del port. Les obres van començar cap al 1897 i a principi del segle XX es van edificar els dipòsits de totzana vermella, que avui són la imatge més important del barri. Aquesta zona va quedar abandonada durant més de 50 anys després de construir el "Puerto Nuevo". El 1989 es va decidir rescatar la vella zona portuària, rehabilitant els antics dipòsits per a situar-hi vivenda, universitat, empreses, restaurants...
Com a totes les ciutats on hi ha un riu, el senyor Santiago calatrava hi havia de deixar la seva petjada... aquesta vegada argumentant que la forma del pont estava inspirat en una parella de tango ballant...vinga va!
Allà a la cantonada de la plaça hi havia el bar Dorrego, i en una de les plaques que hi havia penjades deia no se què de "Juan Carlos Pallarols"...i vaig dir ostres, això sona a català! He buscat, i resulta que allà hi havia l'atelier de successives generacions de la familia Pallarols, d'origen català, que van arribar a principis del segle XIX a l'Argentina. Avui en dia hi treballa Juan Carlos, nascut a la provincia de Buenos Aires, el qual pertany a la sextena generació de la família. És un prestigiós orfebre que fa obres mestres en plata, or, pedres precioses i bronze, i el seu treball és reconegut en tot el món (jo no n'havia sentit a parlar mai...però bé sóc una ignorantfeliç de descobrir coses...). Moltes personalitat han exhibit les seves peces, com Juan Pablo II, la princesa Diana d'Anglaterra,...
Després de descarregar les maletes a casa en Lau (al barri de Palermo), vam anar a una plaça allà a prop de casa seu a sopar. Un lloc amb música en directe i ambient (tot i que en Lau va dir que allò no era res comparat amb quan s'omplia!), des de jovent, parelles grans, homes solters... una mica de tot! Després vam anar a prendre una cerveseta a un bar amb la Marina (companya de pis d'en Lau) i altres colegues seus.
La primera visita després de llevar-nos va ser la plaça Mayor (Plaza de Mayo), on hi ha la casa Rosada (on hi ha el poder executiu de Buenos Aires), la Catedral Metropolitana (una mena de pastís neoclàssic horrible), i l'edifici del Banc de la Nació Argentina. Es veu que allà s'hi reuneixen els Veterans de Guerra Argentins molt sovint, ex-combatients de les Malvinas, de la Guerra entre Argentina i IAnglaterra l'any 1982.
La preciosa catedral:
Un ambient ben Europeu, la veritat...
Una de les coses curioses: en aquest sentit, Buenos Aires semblava New York... amb un matí vam veure 3 o 4 homes passejant una manada de gossos. Com "cangurs de gossos".
Després de visitar el centre històric ens vam dirigir cap al Barri de San Telmo...
Vam passar per el "passaje de San Lorenzo", on hi havia una galeria amb tallers d'artistes i artesans. També ens hi vam trobar la "casa mínima"...i tant mínima!
Com a São Paulo, els venedors aprofitaven qualsevol moment per vendre... el preferit era durant l'intèrval dels semàfors... però el que era realment curiós era el que venien: des de carmels, joguines, peluxos, aigues, coca-coles, cacauets, carregadors de telèfon mòbil, mandos a distància universal...
Després de la passejada per San Telmo vam fer una volta fins al Puero Madero...qui digui que no ens ho passavem bé és que no veu la cara de felicitat que tenim a la foto!!!
A finals del segle XIX es va propondre un canvi a la zona del port. Les obres van començar cap al 1897 i a principi del segle XX es van edificar els dipòsits de totzana vermella, que avui són la imatge més important del barri. Aquesta zona va quedar abandonada durant més de 50 anys després de construir el "Puerto Nuevo". El 1989 es va decidir rescatar la vella zona portuària, rehabilitant els antics dipòsits per a situar-hi vivenda, universitat, empreses, restaurants...
Com a totes les ciutats on hi ha un riu, el senyor Santiago calatrava hi havia de deixar la seva petjada... aquesta vegada argumentant que la forma del pont estava inspirat en una parella de tango ballant...vinga va!
Després de fer tot un passeig d'un matí vam tornar al barri de San Telmo, a la plaça Dorrego. hi havia una fira d'artesania i antiguitats. Allà ens vam trobar amb en Lau, que ens va portar a un restaurant d'aquests típics de barri...i vam menjar tant bé! mare meva!
Allà a la cantonada de la plaça hi havia el bar Dorrego, i en una de les plaques que hi havia penjades deia no se què de "Juan Carlos Pallarols"...i vaig dir ostres, això sona a català! He buscat, i resulta que allà hi havia l'atelier de successives generacions de la familia Pallarols, d'origen català, que van arribar a principis del segle XIX a l'Argentina. Avui en dia hi treballa Juan Carlos, nascut a la provincia de Buenos Aires, el qual pertany a la sextena generació de la família. És un prestigiós orfebre que fa obres mestres en plata, or, pedres precioses i bronze, i el seu treball és reconegut en tot el món (jo no n'havia sentit a parlar mai...però bé sóc una ignorantfeliç de descobrir coses...). Moltes personalitat han exhibit les seves peces, com Juan Pablo II, la princesa Diana d'Anglaterra,...
A la plaça hi havia alguna que altra parella ballant tango...i tots els guiris ben encantats...
Aquí ens teniu dinant al "Desnivel", el restaurant on ens va portar en Lau.
Aquí ens teniu dinant al "Desnivel", el restaurant on ens va portar en Lau.
Després d'agafar energies vam anar rumbo al següent destí turístic. Un lloc on l'Elisabet ja va estar i va parlar al seu blog, "El Caminito", al barri La Boca. Era un barri colorit que és un emblema dels immigrants, que pintaven les seves cases fetes de plaques de fibrocement/fusta amb pintura que sobrava de pintar els vaixells. Ja ens van dir abans d'anar-hi que era un lloc una mica perilós i que no sortíssim dels dos o tres carrers turístics... deu meu! i tant turístics! sembla que ens haguéssim posat per un moment en un carrer al centre de la ciutat de Barcelona, amb gent oferint-nos una cervesa, asseure'ns en una terrassa, tirar-nos una foto amb un tanguero, comprar menjar...PESATS! realment aquesta zona turística era com un escenar-hi per anar-hi a fer el passeig i tirar-se quatre fotos... el barri canviava bastant per dins.
Bé, doncs res més...amb aquesta foto us deixo escrit la meva visita a Buenos Aires! Després de la gran ciutat...toca agafar un bus rumb cap a la zona desèrtica, cap a San Juan!
