Este vai ser em português: Despedida, bem-vinda, despedida, bem-vinda.

Gente, amigos, família, companheiros de luta, colegas...

Faz duas semanas que voltei, e ainda estou num ritmo de bem-vindas e re-encontros com a minha gente, amigos, família, companheiros de luta e colegas do velho continente. Todo foi muito rápido, com emoções muitos fortes e sentimentos difíceis de esquecer nos últimos tempos, tanto em São Paulo como aqui quando cheguei.

Este blog foi escrito basicamente para contar como estava sendo minha experiência para minha avó e meu avo, mas foi mudando um pouco em cada etapa que passei na grande metrópole, e agora quero fechá-lo com este escrito simples de coração aberto. Agora escrevo para todos vocês, para aqueles que me quiseram (e espero que me queiram ainda), para as pessoas que ajudam, para os revolucionários, para os inconformistas, para aqueles que gostam de passear, para aqueles que estão apaixonados pela vida, para aqueles que sorriem sem motivo, para aqueles que sorriem FORTE!, ALTO!, para aqueles que buscam o passado nas pedras que falam, para aqueles que me abriram as portas da casa deles sem talvez saber nada de mim, para aqueles que amam e tocam as plantas como se acariciassem pessoas, para os curiosos, para os que perguntam sem vergonha, para aqueles que tem sentimentos (e mostram eles para os outros, tarde ou cedo, alguns bastante tarde), para os que viajam, para os que amam, para os que acreditam que o mundo vai mudar, para todos, para mim, para vocês.. Porque amo vocês. Amo vocês muito.

Aquele sábado foi ESPECTACULAR. Não quero falar de despedida porque ninguém gosta de despedidas, mas eu ADOREI AQUELA DESPEDIDA... Da festa na ocupa na quinta, até a festa na República Pirata na sexta, até a espera do ônibus no sol o sábado pela manha e o almoço+som+roda do sábado. A imagem de muitas pessoas incríveis, queridas, sorrindo e com meio corpo fora das janelas duma Rego Freitas 424 qualquer J

Espetacular, não consigo falar mais nada... Só GRÀCIES. OBRIGADA, OBRIGADA, OBRIGADA.

Tinha que sair naquele dia, forte, com um sol radiante e um clima agradável... Mas por algum motivo o meu vôo foi cancelado e o peguei só no domingo dia 5 de Dezembro de 2010. Depois de lágrimas e últimas despedidas embaixo da garoa paulista entrei no taxi destino Guarulhos com um motorista pouco falante.

Olhava para o céu, aquele céu de chuvinha duma cor cinza monótona, e enxergava os prédios no mesmo momento que na minha cabeça tocava o som de Amelie Poulain... E repetia, e repetia. Devagarzinho. Baixinho. E continuava olhando para encima, para os prédios... Como se fosse o primeiro dia que vi aquela paisagem obsoleta... Em Julho 2009.

Vou ter muita saudade deste céu azul em dias felizes, dias como aquele.

Beijos e até muito breve!

judit

E de outras coisas... que agora não lembro de todas, mas anotei algumas delas...

· Jogar o papel do banheiro dentro duma lixeira nojenta nojenta.
· Os abraços. Os beijos. Os abraços e beijos constantes.
· O Maracujá. O Mamão. O Mamão papaia.

· Os abraços do Julio.
· Que as tomadas estejam mais altas (será que os catalães são mais baixinhos?)
· Os xavecos espontâneos.
· TAPIOCA. Especialmente a tapioca de queijo da mulher da Rego Freitas. Das 19h as 21h na frente do Compre Bem!
· Tentar não pisar baratas na rua.

· Os ronquidos do Manoel.

· O futebol com Caio e Marina na sala de casa.
· Do cinza paulistano.
· Do "nossa!", "porra!", "meu!",
· Andreas comendo devagar. Devagar demaaaaais!
· Da cultura racional hehehe
· O barulho da obra do lado da casa de manhã. Aqui tem passarinhos. Inclusive com este frio.
· Arroz e feijão... por favorrrr!
· Pulgas e pernilongos ás noites na ocupação.
· A férias do domingo na Santa Cecília, as reclamações das pessoas por conta do carrinho do mercado.
· Pintar faixas do movimento com Cristóvão na Mauá. Em silencio, tendo o momento de relax semanal.
· As brigas com Zé. E as reconciliações.

· Os momentos de descanso no telhado da casa, antes do Zelador fechâ-lo!
· O calor. 5 graus depois de um ano e meio é realmente MUITO frio.
· O futebol e os mutirões na ocupação.
· Os sorrisos e xavecos dos vendedores da feira do domingo.
· Os "Bom dia!" do Caio.

· E muitos mais momentos que agora não vem na cabeça mas sempre estão presentes...

Beijos beijos beijos!

Deixo a foto do sorriso que deixei ao sair! :)

...i de nou 2

...i de nou, vam fer la llum



més fotos per a recordar petits moments de grans canvis

...i de nou

perquè no en tenim prou
perquè no cumpleixen les seves paraules
perquè ens cansem

i per tants altres perquès...
per això tornem a casa











Ocupació Prestes Maia II

Forró

Sempre parlo sobre dues músiques -sobretot- que em tornen boja en aquest pais: la samba i el forró. Diuen moltíssim de la gent, la cultura... i més si ho comparo amb les dances tradicionals que tenim allà. El forró és una dança que es balla en parelles, com si fos una mica una lanvada... però sobretot és una dansa que ho ballen joves, grans, petits, i tothom en sap (alguns més i d'altres menys). Moltes vegades les nostres "festetes" es resumeixen en quedar-nos a casa amb els amics, apartar els sofàs de la sala, i ballar forró de Ze Ramalho fins que ens en cansem! bàsicament perquè han desaperagut els altres cds que teniem...

Espero que us agradi!
Un petonàs!
judit

A Belém me'n vull anar... vols venir tu pastoreta?

Aquesta entrada s'ha fet esperar, però val la pena! sobretot per les fotos... però aquest cop l'escrit també, perquè no és meu, sinó de l'Amaranta. Un resum de situacions, moments, i anècdotes que ella em va deixar escrit a la meva llibreta i que jo vaig fer el mateix amb la seva. Aquí ho teniu!

Abraçada de retrobament al port de Belém. Ens estem a casa la Larissa i en Billy, grans couchsurfers...valeu!
Dinem un peix molt bo amb en Raoni i en Billy, que ens acullen per el couchsurfing (tu no menges peix perquè t'has fet vegetariana). L'assaí és lila i amarg. Bany a l'amazones que és ben marró i té moltíssima corrent.

Tarda nit de ball i música després de veure la final de la copa. Música forró, reagge, boi-bumbà, cervesa i moooolta suor.

Passeig pels carrers atrafegats del barri de Comercio de Belém. Dinem en un xiringuillo del mercat, un PF (prato feito, com un menú) de 6 Reais. Comprem pa (que costa una odisea), patates, i demés ingredients per preparar un sopar català. El pà amb tomàquet quasi s'acaba abans de començar. Fem unes quantes truites de patates de la mida d'una paella d'ou ferrat. La meitat són ben fetes i la meitat són sucoses, perquè n'hem fet una cada una i ens agraden diferents. El mon es divideix en dos tipus de persones!

[Passem ràpidament per l'aeroport en un intent desesperat de fer que l'Amaranta es quedi a Brasil, però NO DA CERTO...]. Barqueta cap a l'Ilha de cotijuba que surt des d'Icoarací. Comprem mandarines-limão a prop del moll, mengem un PF en un restaurant i ens n'enduem un ganivet per a menjar el mamão (papaia).

A Cotijuba ens banyem a la platja del Farol. És bonic i l'aigua està molt bona però entres en crisi profunda i no et pares de queixar durant una estona. No em preocupo perquè segurament deu ser que necessites una bona tapioca. Pesadaaa!

Totes dues assegudes sota la maloca de la Rita. Hi ha uns quants locos que no paren d'avassallar-nos. Estàs a punt d'entrar en un atac d'histèria. Al costat, uns quants joves ballen reggae ben apretats. Acabem per fugir i sort de la Marcia que ens acull i ens deixa penjar les hamaques a la seva maloca.

Llarg esmorçar amb la Marcia i molta xerrera. La mama universal que fa un bolo de xocolata deliciós!

Fem un tour de flora amb un jardiner-sabi de la natura que coneixem per el camí. Trobem llavors vermelles i negres al terra i no sabem veure d'on han caigut. Caminet agradable de platja en platja.

Atrapades en mig d'un camí que no hi ha res. Passa un moto-taxi i l'agafem. Tres persones i dues motxiles en una scooter....increïble!
Plou i no podem seguir el camí. Tu t'esperes sota una maloca d'un pescador mentre jo vaig a buscar alguna alternativa millor per a la nit. Trobem la casa de la Sida (que a mi em sembla un motel) i ens hi quedem.

Matí a casa la Sida. Anem a comprar peix amb ella i la Viviane a uns pescadors que encara són al barco. En Jairo ja ens ha preparat l'esmorçar quan tornem. Bany al riu amb uns pneumàtics negres. rentem els plats al riu sota una ombreta. ens conviden a un super-dinar a la casa.

Últim bany a la platja del Farol, i mengem un pol de gel en un xiringuito. Barco per tornar més gran que el d'anada.

(Tornem i Iocarací).
A la cua de la taquilla pels tickets cap a l' Ilha de Marajó. Un noi amb rastes ens pregunta si parlem francès. Francès? Va amb un altre paio i resulta que són DJs d'un festival d'electrònica i ens diuen a vere si hi anem...a l'Ilha de Marajó!

Anem al famós festival (que resulta ser super mal organitzat al començament...). Fins a les tantes de la nit, ens ho passem teta juntes. Demanem un moto taxi i tornem a l'hostal juntes, mentre ell ens va parlant de bitxos i construccions (les nostres especialitats).
Anem a esmorçar a l'hostal (que SÍ!, està inclòs al preu), i inexplicablement, l'home porta un plat de fruita a totes les taules menys a la nostra... serà que no li caiem bé?
Se'ns trenca la clau de l'habitació i s'estan un matí sencer arretglant-la, mentre jo estic fent la matrícula de la ETSAB per internet...

A la nit anem a ballar a la plaça de Soure (el poblet de l'hostal). Els nois ocupen literalment l'escenari i punxen música d'ells... (imagineu com si a la festa major de Vidreres, a la plaça on hi ha sardanes hi arriben 2 paios de Madrid i es posen a tocar una música completament diferent...). Després comença el forró i ballem moltttissimmmm!.

Aquest matí has dit als teus papis que et quedes a Brasil i jo ho he presenciat -->això és una cosa molt important.
Anem d'excursió amb bicis llogades cap a la platja del Pesqueiro. La platja és llarga i ampla. 3 dits d'aigua per remullar exactament mig cos (estirat, clar). Pedalar amb la bici per la sorra compacta, tirem fotos de tots per allà.
A la nit mengem pizza a Soure. Parem una furgo i un bon home ens porta, molt oportú.
Anem al festival de nou, aquest cop molt més currat. Un artista hi porta una papallona de llum que es mou amunt i avall penjada en un fil, un sistema super currat.

Fem una migdiadeta al port de Camarà, i agafem un bus cap a Joanes. Allà hi plou molt i no trobem cap lloc on dormir. Quan ho trobem, deixem els trastos i anem a passejar. Ens encanta aquest poble de carrers sense asfaltar, plens de gespa.

Avui ja hi ha electricitat al poble, i per tant, aigua per a dutxar-nos. Quin disgust vas tenir quan vas veure que no et podies dutxar! (cert, jo ara em dutxo molt, com els brasileros i brasileires). Com que estavem esgotades hem dormit 13 hores seguides (i que bé!!!!).

Platja llarga i solitària. Els brasilers i brasileres es concentren tots al mateix lloc, a prop del poble, mentre nosaltres ens n'allunyem al màxim.

Conversem, pintem amb aquarel·les, escrivim... Busco llavors perl terra i trobo pals recargolats per convertir-los en arrecades.

Prenem una vitamina de banana, que ens venia molt de gust, mentre un remat de búffals passa pel carrer. Hem tingut sort i tenim bus per anar al port. Comprem un bitllet i al cap de 30 minuts (només!) ja estem al barco. Escrivim tot això i més, jo de fet fa 3 hores que escric. També mirem les fotos del viatje i rememorem bons records. Aquesta nit te'n vas amb avió, companya de viatge, i jo encara no sé on tiraré...
Hem tingut sort i tenim bus per anar al port. Comprem un bitllet i al cap de 30 minuts (només!) ja estem al barco. Escrivim tot això i més, jo de fet fa 3 hores que escric. També mirem les fotos del viatje i rememorem bons records. Aquesta nit te'n vas amb avió, companya de viatge, i jo encara no sé on tiraré...

... no acabo d'escriure tot el que l'Amaranta va escriure...segurament tot el que he escrit no té molt sentit per algú que no forma part de la nostra història durant 10 dies a l'Amazones. Però a mi m'ha rememorat GRAAANS moments i he rigut molt, molt, pensant en totes les històries que ens van passar. Una que l'Amaranta es va deixar d'explicar i que é trascendental és el fet de jo, tossuda, haver carregat una branca d'assaí durant gairebé tot el viatge per a fer unes ditxoses làmpares que volia fer i que -era obvi-, encara no he fet. Però almenys va servir per tenir una gran foto de despedida, amb bigotis assainenses,...

Realment quan ens vam conèixer amb l'Amaranta en un summercamp ja ens vam dir que havíem de viatjar juntes... i hem tardat, però ho hem fet i ho hem disfrutat al màxim... espero que sigui NOMÉS el COMENÇAMENT!!! :)

Un petonarro!