Eduardo de Almeida

La classe d'història no té perquè sempre ser aburrida... de fet mai ho és! però divendres passat va ser la excepció: vam fer una visita a la casa que Eduardo de Almeida està construint per la família del seu fill. Bé us parlo una mica d'ell...

Eduardo de Almeida va néixer el 1933 a la ciutat de Sao Paulo, on va estudiar Arquitectura i Urbanisme (FAU, 1960), i després es va docturar. Va anar a estudiar disseny Industrial i Història de l'Art i l'Arquitectura a Florència al 1962.

Durant tota la seva carrera professional ha treballat amb diferents arquitectes, entre d'altres Arnaldo Martino.

Eduardo de Almeida ha destacat amb molts projectes residencials, com la casa que va construir per a la seva família al 1974, i Define, al 1976. Normalment s'associa l'obra de l'arquitecte propera al brutalistes de São Paulo, tot i que ell no segueix de manera tant clara aquesta corrent per no seguir el principi estructural o el principi polític-ideològic. Aquest últim, que és tant famòs per caracteritzar l'ensenyament a la FAU, el poso bastant en dubte. Perquè més que tenir una ideologia, els arquitectes paulistes (parlant des de la meva petita veu d'estudiant d'arquitectura) són mooolt formals (Diferenciaria clarament, però, Eduardo de Almeida del materialisme marxista de Vilanova Artigues, per exemple...).

El mateix Eduardo de Almeida és un adepte a l'abstracció formal i el detall constructiu treballat al maxim (això últim, m'encanta!). És aquí on veig reflexada la figura de l'arquitecte...on pot entendre com funciona un material per a dominar-lo i moldejar-lo fins a aconseguir aquella imatge que imaginava en el seu cap. Una mica com la sensibilitat de Frank Lloyd Wright per als materials, no?

Parlant d'aquest últim, també és un referent per a Eduardo de Almeida en la relació que tenen els seus edificis amb la naturalesa.

Bé, us deixo amb la casa que vam visitar:

Vista des de la piscina cap al jardí_

La vista contrària, des del jardí cap a la piscina, al fons_

Vista interior cap a l'espai de lectura_

L'escala amb un lluernari superior, i la finestra que dóna a la plaça del davant_

El passadís i el doble espai_

Doble espai i passadís que dona accés a les 3 habitacions i al final, l'habitació de matrimoni:

Aquí tenim el mestre amb tots els estudiants al voltant jejeje

Eduardo de Almeida i Hugo Segawa (el professor d'història)

Al final, com no, vaig anar a parlar amb l'arquitecte. De seguida em va preguntar d'on era, i li va fer molta gràcia que li digués de Barcelona, perquè hi té grans amics...entre d'altres, l'Helio Piñón, que per cert va fer un llibre de l'arquitecte). Tenia dos grans dubtes existencials després de la seva explicació al detall de la cosntrucció de la casa, i com no, els hi vaig fer saber...

El primer era on estaria situat el sofà i la taula per menjar al menjador. Aquell doble espai era maco però per les dimensions que tenia el trobava excessivament vertical per a posar-hi qualsevol de les dues coses... i bé, la resposta va ser que allà hi anava la taula per menjar(realment estrany), i a la part central hi anava el sofà.

I el segon va ser (després de toooota la xerrada d'aproximadament una hora): "Si hagués d'explicar el concepte d'aquesta obra en una frase, què diries?" i la resposta va ser

"Uff...no ho sé".

Jutgeu vosaltres mateixos!