Bones vistes!

Abans de marxar de viatge (perquè ara estic de viatge), vaig passar un dia pel Copan, un edifici que hi ha moooolt aprop de ca meu. És un edifici d' Oscar Niemeyer, un dels arquitectes que va posar nom a l'arquitectura moderna brasilera en el món... no parlem d'ell, ni de l'edifici, això ja ho faré en un altre moment. Escric això per explicar que per a poder-hi pujar em van caldre 4 dies xerrant amb el porter (d'una de les ...5 escales comunitáries que té?), sobre el temps, sobre l'edifici, sobre Barcelona, el futbol, els veïns... jo que sé quantes mil històries. Però al final un dia li vaig caure bé, perquè clar, la meva mala baba catalana la vaig deixar a Catalunya, i el senyor em va convidar a veure el terrat.

INCREIIIBLE! es podia veure les diferentes tonalitats de polució que té el cel del centre de la ciutat (i la ciutat tota, em temo). Això si, va valer la pena...

m'hi vaig estar uns 20 minuts, mirant, fent fotos amunt i avall, preguntant històries... al final ens vam caure tant bé que em va confessar que en realitat s'hi pot pujar sempre que es vulgui, tot i que s'ha de demenar amb avís previ i ha d'anar bé al porter, i clar, jo sempre hi anava a l'hora del dinar... quina tela!!!

sabeu què em va dir? que si algun dia volia fer un esmorzar romàntic, m'obriria l'ascensor per a pujar a les 5 del matí i veure com sortia el sol, sona bé oi? em sembla que qualsevol dia d'aquests em prepararé un café ràpid i aniré amb pijama al Copan a les 5 del matí....

i per últim, la fotògrafa, que mai surt a les fotos!

un petonarro!

desOCUPAR 2 de maig de 2010

Espero que les fotos ho diguin tot... d'un dia gris.

Paisatges fantasmes,
somnis perduts,
vides robades.

OCUPAR 1 de maig de 2010

Més reunions, més decisions... durant la plenària d'avui estava PLE. Gent que ja feia dies que estava a l'ocupació, gent que venia a jugar el domino i passar el temps amb els amics, d'altres que se n'havien enterat i venien per a buscar un espai on viure... però la decisió ja estava presa. Es va parlar amb la gent de dalt, i havien acordat algunes millores per a les families que havien sigut desallotjades i no havien obtingut el que esperaven. Uns diners durant uns mesos per a pagar despeses bàsiques i tornar al carrer... sincerament, no sé perquè les liderances actuen així... però bé, com diuen alguns... millor això que res. I l'esperança és l'últim que es perd.

OCUPAR 30 d'abril de 2010

"I no t'agafa mal d'esquena?"
"sí, una mica... el pitjor és el fred!" els hi deia als meus colegues... "però viure amb aquesta gent i escultar les seves històries em fa córrer la sang al 200%..."

O sigui que seguim vivint, esperant, xerrant, compartint, netejant, organitzant... aquestes fotos ensenyen un edifici Prestes Maia amb una altra cara...


Plenária de la Prestes Maia

La FLM (Frente de Luta pela Moradia) va apresentar oficialment les seves reivindicacions, en una carta oberta, als governs municipal, estatal i federal. Defensa que l'enfrontament dels problemes urbans, com les inundacions, i la construcció de la ciutat per a tots només passarà, de fet, quan hi hagi una voluntat i una articulació entre els tres nivells del govern. Per això, es reivindica un conveni entre els tres en el qual es comprometen a traballar en conjunt per a atendre les reivindicacions dels moviments.
Fins ara s'han fet dues reunions. Una amb els representants de l'ajuntament i una altre amb els representat del Ministério das Cidades. A les dues hi va haver una manifestació d'interés en aconseguir els objectius marcats. Fins ara no hi havia hagut un acord entre les dues parts en quant al dia i lloc epr a fer la reunió.

En quant a això, el col.lectiu de moviments populars per a l'habitatge manté la lluita directa amb les ocupacions.

Entre les reivindicacions, hi ha la desapropriació de l'edifici Prestes Maia, núm. 911; l'edifici del carrer Mauá, num. 340; l'edifici de l'avinguda São João núm. 1523, i el terreny situat a l'avinguda Bento Guelfi, núm. 1800.

La FLM manifesta també l'agraïment a tots els recolzaments que ha anat rebent al llarg d'aquestes quatre dies.

La lluita és només una.

OCUPAR 29 d'abril de 2010

Quem não luta...MORE! Quem não luta...MORE! Quem não luta...MORE!

Un cop tots ja ens vam instal.lar, i després de les visites dels primers jornalistes curiosos, arriben les liderances del Movimento Sem Teto do Centro per a començar a discutir la situació de les ocupacions al centre, a la plaça de l'ajuntament i al terreny de la periferia. El plan és el següent: ocupar els edificis que van prometre rehabilitar (i que havien estat ocupats durant més de 7 anys) per a pressionar el govern, per a reivindicar una lluita já feta, però que havia acabat al no-res (com moltes altres en aquest pais...). Seguirem ocupant fins a la reunió amb els caps del departament d''habitatge, per a aconseguir allò que no havien complert fins avui.

OCUPAR 28 d'abril de 2010

Encara queden restos de l´última ocupació, cartells, detalls,... comencem a col.locar els primer senyals de viure, alguna taula, sofàs, recuperem mobles i estores per a fer l´espai més vivible...

OCUPAR 27 d'abril de 2010

Després d'hores d'inseguretat, incertesa, insomni... surten els primers raigs de llum, primeres esperances i desesperances en veure l'estat en què es troba l'edifici després d'uns anys desocupat.