Per fi i després de molt de temps, vaig convèncer a la Sílvia de venir a passar uns dies a São Paulo... com que aqui surten ponts i festes de la universitat cada dos per tres, va aprofitar i va venir una setmaneta a la gran ciutat... i va donar molt de sí, una setmana, oi?!
Què millor que passar-vos el seu relat per a que llegiu el que vam fer tots aquells dies? La veritat és que jo vaig aprofitar per fer una mica de "guiri" per la ciutat, que amb tant d'estress brasileiro no havia tingut temps... :)
Aquí el teniu:
http://siexisteixnopotestargairellunydaqui.blogspot.com/2009/11/sao-paulo-la-gran-metropolis.html http://siexisteixnopotestargairellunydaqui.blogspot.com/2009/11/i-un-bon-grapat-darquitectura.html
Jo només penjo algunes fotos per a que veieu que les pageses de Catalunya s'ho poden passar molt bé i aprendre molt en un país com aquest...
i sempre amb una mica de sentit de l'humor...
Entre d'altres coses, ens vam passejar per alguns barris de la ciutat... qui diria que estem a São Paulo? Sembla que ens haguem traslladat a Japó, o no?
Voleu un dorayaki?
I aquí teniu un dels millors invents del segle: el netejador de llengua...amb aquest personatge com a venedor...
Vam passejar per el centre de la ciutat, una de les parts més pobres però amb més turistes, perquè hi ha la Catedral de Se (tot i que no és l'orginal, és la reconstrucció després d'un incendi a l'antiga catedral...)
Vam passar per l'Estació da Luz, construida cap al 1900, però que va tenir un incendi a mitjants de segle i que fa 20 anys va ser reformada per l'arquitecte Paulo Mendes da Rocha. És una de les principals entrades a la ciutat, perquè té la xarxa de trens metropolitans.
Allà al costat, al Parque da Luz, vam entrar a la Pinacoteca de Estado, on hi havia una exposició de Matisse (i casualment era l'últim dia!). La Pinacoteca també va ser rehabilitada per Mendes da Rocha entre 1993 i 1998, i va obtenir el con el Premio Mies van der Rohe per a América Latina.
Aquí no semblaves pas gaire estressada, eh Silvia? al contrari!
Vam intentar especular sobre el significat de quadres impossibles...
Canviant de costat a costat de la ciutat, vam passejar per el Parc Ibirapuera, ple de edificis bolets de Niemeyer, sobretot, i on hi ha la Bienal d'arquitectura.
Després vam entrar en un dels hotels més cars i nous de la ciutat, l'hotel Unique. tal com diu la Sílvia, només cal una mica de morro i un bon somriure per entrar als llocs... i aquí São Paulo sempre funciona!
On casualment, ens vam trobar un Sant Jordi al vestíbul...deumeu! haig de preguntar quina relació té Brasil amb Sant Jordi, perquè me'l trobo per tots costats! fins i tot vaig veure un noi amb el braç tatuat amb la seva imatge!
També vam aprofitar per fer alguna visita arquitectònica inesperada... de camí cap a la Casa de Mendes da Rocha a butanta (visita sorpresa per a la Sílvia), vam passar per la casa d'Eduardo de Almeida, la qual ja vaig parlar a una altra entrada del blog... siplement vam treure el cap i vam dir "Bones! Som uns estudiants d'arquitectura que vam venir fa un parell de setmanes, recordeu? us molesta si entrem per a veure com han avançat les obres" i la resposta va ser "no veieu la porta? endavant!" Això MAI passaria a Catalunya... jejeje
I després vam entrar a la casa de Mendes da Rocha, on ens van dir "entreu entreu, com si estiguéssiu a casa...i perdoneu per el desordre!" i araaaaaa! nosaltres encantats!!! :)
Per acabar, una foto de les dues pageses al monument a las Banderas, al Parc Ibirapuera... es diu Bandeirantes als homes que a partir del segle XVI entraven als territoris de l'interior del continent americà, sortint de la ciutat de Sao Paulo.
Aquí us deixo amb el mapa turístic de les visites que vam fer...
Fins aviat família!
Ver Visita Sílvia! en un mapa más grande
