Cada dia és un bon dia per dir que sí a tot!

Què es cal per decidir d'un dia per l'altre anar de viatge a Porto Alegre i deixar-ho tot enrera per fer un workshop? Dir-se Judit i tenir un parell d'ovaris jejejejeje
Començaré per el principi....

Em va sorgir la oportunitat de fer un workshop (com una espècie de treball en grup amb gent que no coneixes) a una ciutat més al sud de Sao Paulo, a PORTO ALEGRE. Me´n vaig enterar de casualitat.... la univeristat de Porto Alegre convidava 6 universitats d´Amèrica Llatina i Espanya, cada un dels quals portava 6 estudiants i un professor, per a fer un projecte a la seva ciutat. Realment volia assistir-hi, però es clar... m´havia de saltar algunes classes... i no sabia què fer...

...i com que no sabia què fer, vaig estar cagadubtes fins a l´últim moment... el workshop començava dissabte al matí. El divendres a les 6 del matí jo ja estava fent una maleteta a les fosques perquè la Miriam encara dormia per anar cap a la classe de les 8 del matí l´universitat. I amb les quatre coses bàsiques vaig agafar un bus cap al centre per a veure si encara era a temps de comprar algun bitllet d´avió a alguna agència... però no! era massa tard. Al final em vaig decidir i em vaig plantar a l´estació d´autobusos: "quero um passagem pra Porto Alegre, cuantas horas som?" i em van respondre "20 horas". Ja em veieu a mi, sense haver dormit gaire ni saber què duia exactment a la maleta, agafant un bus a les 5 de la tarda d´un divendres que arribava a le 12 del migdia el dissabte a Porto Alegre! sort que després va valer la pena...

Només arribar em van venir a buscar a l´estació d´autobusos per anar cap al Mercado Municipal. Era un edifici tipus els mercats de Barcelona, però amb dos plantes, on a la de dalt hi havia restuarants. Ja em vaig trobar tot el grup d´estudiants fent el café, i jo vaig dinar quatre coses i em vaig sumar al grup.

Vam agafar el bus i vam fer una excursioneta a l´Hipòdromo do Cristal, una petita meravella moderna dels anys 50 que crec que no se l´hi ha prestat massa atenció. L´obra és de l´arquitecte uruguayo Román Fresnedo, el mateix que va projectar la facultat d´arquitectura de Montevideo i està situat ben bé al costat del riu Guaíba.

És especialment interessant despullar l´edifici de la seva estrucutra: tota la coberta de formigó pretensat és aguantada per uns pilars centrals, i uns tirants d´acer a la façana principal (que ara me n´adono que no es poden veure a la foto...)

I aquí ens teniu! Tota la colla del workshop! A veure si em trobeu...

A Porto Alegre vam estar allotjades amb l´Alba a casa d´una estudiant de l´universitat. Haurieu de veure-ho...són tan agradables els gauxos!!! L´Ana Laura ens va portar a tot arreu amb cotxe, ens feia el menjar, no ens deixava ajudar amb res... realment em vaig endur una bona impressió de la gent del sur... i bé, ja que no ens deixaven fer res de res al final els vam poder convèncer per a fer una truita de patates i una mica de pà amb tomàquet... i els hi va encantar!!! La truita va volar!

Després de sopar i per començar vé l´estada vam sortir tota la patoleia de feia a "Cidade Baixa", el barri amb més ambient de la ciutat. Era com una espècia de Gràcia Barcelonina, amb molts bars, gent al carrer fent cues per entrar als llocs, ... mireu si era semblant a la nostra terra, que dins una discoteca de Samba hi vam trobar aquest quadre!!! Increible, o no?

Aquí teniu els reis de la festa: judit, Ana Laura, David i Alba

L´endemà la sorpresa va ser per part seva... vam anar a casa uns amics d´en David i ens van cuinar "feijoada", el plat més típic d´aquí. Bàsicament és una olla amb mongetes negres i molta carn i demés coses no identificades posades al foc durant unes 3 o 4 hores. Barrejat amb una mica d´arròs blanc i farina de blat, està riquíssim! Això sí, després és imprescindible una migdiada eh...

Aquesta és una imatge de la universitat. Com tantes contradiccions que puc anar descobrint cada dia a Brasil, aquesta n´és una: la UniRitter, una de les universitats privades d´arquitectura de Porto Alegre, està situada al bell mig d´una favela. PErquè? Alguns van dir que els terrenys eren més barats, d´altres que així potser es milloraria el seu entorn,... es veu que avui en dia hi ha un tracte d´universitat al capo de la favela de no fer des a tothom que hi vagi, perquè es veu que la universtat dóna ajudes a la gent que hi viu... ves a saber...

Una de les excursionetes va ser a la fundació Iberê Camargo. És un museu projectat per Alvaro Siza, el qual la majoria de Porto Alegrenses n´estan ben orgullosos. Va ser la primera obra d´aquí a utilitzar formigó blanc armat, i impacta molt per la seva presència just al costat d´una autopista. Es veu que el projecte prepartia de diferents conceptes: respectar el lloc on es situa, allunyant-se del gran bosc que està situat dins del solar; tenir un consum d´energia molt baix, on hi ha sistemes per a recuperar l´aigua de la pluja a la coberta per als banys (i la que sobre per a regar), i la llum natural és protagonista a totes les estances;...tot això és veritat, i realment el museu té detalls que només algú com Siza podria fer (no en tinc imatges, però només cal veure com s´entreguen els marbres a les parets).

Em va recordar al Guggenheim de Nova York... el museu és com un doble passeig: s´ha de pujar fins a dalt amb ascensor, i es va baixant per les sales... entre sala i sala hi ha els passadissos amb finestres per a mirar cap a la ciutat...després tornes a veure les obres,...tornes a veure la ciutat...les obres...la ciutat...

Fins i tot els mobles són disseny d´Alvaro Siza.

Tot i així a mi encara em queda alguna espineta clavada... realment el museu és una delícia, i les formalitats més vanals es poden justificar amb alguna de les seves funcions... però si l´objectiu de l´arquitecte era crear no només un museu, sinó un espai cultural d´intercanvi, coneixement, cultura i oci, el que no entenc és perquè es va limitar a posar un objecte obni al costat d´una avinguda amb el fluxe que té. No hauria d´haver pensat més enllà de l´objecte projectual per a mirar més en l´urbanisme? Com comunicar la zona del museu amb els amrges del riu, o cap a la ciutat? M´és difícil imaginar qualsevol tipus d´activitat en grup en un lloc com aquest: una vorera de 3 metres sense cap mena de protecció i els cotxes passant a 100km/hora....curiós, no?
I bé, no vull que us penseu que amb tanta excursió no vam treballar gens! Al contrari...vam estar tots els dies tancats a l´universitat de les 10 del matí fins pràcticament les 10 de la nit, pensant, dibuixant, projectant, discutint,... un festival, tenint en compte que erem 6 persones de facultats d´arquitectura completament diferents, amb maneres de fer diferents, d´entendre la ciutat de manera diferent...

Aquest va ser el projecte (resumidament): Als anys 40 hi va haver una innundació del riu que va deixar la ciutat de Porto Alegre al caos durant un mes. Després d´això van tenir la gran idea de construir com una muralla al llarg de la costa del "llac", per si hi hagués una altre innundació, salvar-se. I què va passar? que des de llavors no hi va haver cap més innundació, alguna petita que no va arribar a un pam del terra...però bé, es veu que alguns que ho han estudiat diuen que és molt probable que aviat n´hi torni a haver un,....

El nostre projecte consistia en repensar aquest espai del port, que ara no té cap mena d´ús. Amb mur o sense, o amb qualsevol altre sistema de protecció a l´aigua, haviem de pensar què fer amb aquest espai que avui en dia la ciutat no pot gaudir-ne.

Aquest va ser el nostre resultat!

I aquí ens teniu a tots una altre vegada... fent una cervesa davant l´Iberê, després de no haver dormit res per a fer el projecte (hi ha coses que no canvien enlloc del món...).

Fins la pròxima!

Després de recuperar-nos vam fer un dia de visita turística per la ciutat. El workshop va ser tant intens que no vam tenir massa temps! Això sí, una visita ben peculiar...

Vam anar a visitar un cementiri vertical. És curiós veure com són els cementiris arreu del món...alguns arrelats al terra, d´altres al cel... i bé, aquest deu ser com una evolució dels cementiris catalans. La falta de lloc fa que s´hagin de construir com 3 pisos un a sobre l´altre. L´edifici, arquitectònicament parlant, era una delícia (malgrat els colors i l´estil neoclàssic xungo). Mireu quins patis! Semblen els de la universitat de Porto Alegre!

I per acabar, un bon sopar i una despedida amb la gent i algunes cerveses... a veure quan ho podrem repetir!

Fins ben aviat!