Doncs bé, aquesta ha sigut la nostra primera expedició! L'Alba i jo havíem pensat d'anar un cap de setmana a Rio de Janeiro...però se'ns va presentar una opció molt millor! Resulta que en Jordi i la Meritxell, dos companys de la universitat de Barcelona, estaven fent un projecte a Brasil... jo no sabia ben bé on eren ni què feien, però què vam fer? escriure'ls! I bé...carretera i manta, i les dues vam anar cap al Quilombo de Fazenda! Un Quilombo és com una comunitat de descendents d'esclaus africans, que antigament van fugir dels seus amos i es vas situar aillats de tothom... doncs bé, encara hi ha alguns Quilombos de Brasil que encara mantenen la seva cultura, les seves tradicions... però alguns ja han començat a perdre-ho...
Començaré per el principi!
A les 5 del matí ens vam llevar, vam anar a l'estació de Tiête i vam agafar el bus de les 7 del matí cap a Ubatuba. El camí va ser preciós... diuen que aquesta carretera és de les més maques de Brasil!! Passavem tot el rato per curbes entre el mar i la muntanya, amb paisatges que no hagués pogut imaginar mai.
Però bé, un cop ja veiem que arribavem a Ubatuba, vam haver de preguntar on baixar... i vam trobar un surfero que ens va dir que ell també anava a l'estació principal de bus, que ja ens acompanyava. I és que Ubatuba es coneix com "la capital del surf" per les platges que té i tot plegat... aquest noi ens va acompanyar i vam fer 50 minuts més de camí en un bus "urbà". Llavors també vam batallar bastant per saber on baixar. Ho preguntavem baixet al conductor "perdona, hem de baixar al Quilombo de fazenda, ens pot avisar si us plau?" i al cap de 5 minuts ja tenim mig bus revolucionat discutint si era una parada o altra... jejeje tothom ens volia ajudar!
Vam baixar i ens vam trobar literalment "al mig del no res", o millor dit "al mig de la selva"!
Després de 30 minuts de caminar per una senda, i gràcies a les intruccions molt ben explicades de la Meritxell, vam arribar al Quilombo, on ens vam trobar a la gent treballant a l'obra. El projecte que hi feien consistia en construir una posada amb una tècnica novedosa: barrejar tècniques de construcció tradicional (la tàpia), amb deixalles que nosaltres mateixos produim (en aquest cas, ampolles de plàstic). La Meritxell i en Jordi també es dedicaven a fer un reportatge fotogràfic de la gent del Quilombo i els seus paisatges.
Però clar, era dissabte... i a la tarda feia molt bon dia...i què vam fer? Doncs vam pujar tots dobre la furgo d'en Sergio i la Marcia (els arquitectes que duien la obra) i vam anar a buscar una platja paradisíaca...
Vam estar caminant una bona estona per a visitar una casa que aquests dos arquitectes havien ajudat a construir... i tenien una situació molt privilegiada! imagineu-vos obrir les finestres de casa cada matí i veure una platja preciosa... deunido! Després e caminar una estona vam arribar a Praia Brava da Almada, on vaig poder viure una mica de l'estiu que no he tingut a Catalunya!!!
L'endemà era diumenge, i clar.,.. tampoc teníem moltes ganes de treballar! El que vam fer va ser donar una volta pels voltants d'on en allotjavem (un hotel de 4 estrelles al mig de la selva). Vam fer de "guiri" i vam anar fins a la Casa Farinha, on hi ha un antic molí que funciona amb el riu per fer anar el molí per fer farina...
I caminant una mica més enllà vaig descobrir perquè vaig venir a Brasil... Perquè els rius d'aquí superen a les Gorgues de Sant Aniol d'Aguja! Si si, em sap greu però em sembla que em quedo amb aquest riu...
Després vam tornar a treballar una mica més, i també (no diré mentides) vam estar un bon rato jugant a futbol amb aquests nens tremendos! Em van demenar si tornaria, que tots tenien llit de convidats per a mi a casa seu!!! jejeje. Són tots uns soletes vaja :) De fet vam estar més estona intentant inflar una pilota de futbol que s'havia petat que no pas jugant...
I per dinar... ni més ni menys que la millor feijoau de Brasil! i per combinar també una mica de pasta occidental! La veritat és que tot estava tremendo. És un plat molt típic d'aquí!
Una de les coses més curioses del Quilombo: a diferència d'altres llocs, aquí la cultura i les tradicions originals es van perdre bastant... el jovent ja venia a connectar-se a un telecentro que els han posat amb internet (tot i que no en tenien ni idea d'informàtica), i tenien mòbil, mp3... de tot! La majoria ja no sabien ni quina era la música o el menjar tradicional del Quilombo!
Una cosa que em va fer molta gràcia: a Vidreres, els nois de 14 anys es moren de ganes de tenir una moto 49, no? Doncs bé, el xulo del Quilombo tenia ni més ni menys que 2 cavalls! No sé pas perquè els tenia, ni com els mantenia... però el tio va anar-los a buscar a casa només per passejar-se una mica per allà al voltant davant de tothom! Increïble!
Després vam passar per casa d'un artesà del poble (el noi que està al fons), que feia collars i pulseres amb uns fruits que treia del bosc...
I per despedir-nos, els nens es van currar una foguera! sembla que fóssim un grup d'esplai o de colònies, tots cantant cançons... nosaltres en vam cantar i tocar alguna de catalana per a ells (Si em dius adéu...vull que el dia sigui net i clar!) i ells en van cantar mil. I tots junts en vam cantar una de catalana, i ho feien de primera! Si tu vas al cel! Amb patinet! Fes-m'hi un bon lloc! Que hi pujo jo! va estar molt bé...
L'endemà ens vam llevar, vam estar xerrant una estona i ens vam anar despedint de tothom... i en sergio ens va portar a tota òstia cap a la carretera principal per agafar el bus... i durant tot el camí ens va seguir el seu gos!!! Més que un gos sembla un cavall, oi?! Estava amb molt bona forma!!! I després vam repetir el viatge de tornada...50 minuts bus...
...visita ràpida al centre d'Ubatuba... que en realitat era més o menys com Lloret de Mar, a diferència que al carrer venien mongetes "feijou" i coses per l'estil! Sort que no ens hi vam quedar tot el cap de setmana, no hagués valgut gens la pena!
...i 4 hores més per tornar a Sao Paulo! I a dormir!
Fins aviat!!!
