El "Mutirão"

Bones família!

Per als que no ho sabeu la meva comunicació amb el món està sent difícil perquè no tinc internet a casa... i mai m'havia pensat que el trobaria tant a faltar! per això demano disculpes si no contesto mails al dia, o si me n'oblido de contestar-los, o si contesto en forma de mini-mails...

Les coses per aqui estan anat bé com sempre: molta feina a l'uni perquè està acabant el curs (queden només dues setmanes), molta feina a la feina després de viatjar a Bahia durant 3 setmanes (parlaré de la feina en una altra entrada), i feina per posar-me al dia amb les amigues i amics que no he vist des de fa bastant...

......iiii cal sumar a tot això la COPA!!! us voldria penjar unes fotos però vaig ser tant despistada de deixar la càmara a casa ahir... us explico: EL PAIS ES PARALITZA, literalment. La gent no va a classe, els professors tampoc, els supermercats tanquen durant el partit, no hi ha trànsit (cosa estranya a São Paulo), les persones es tornen bojes i van pintades i vestides de groc i verd pel carrer, els cotxes no paren de pitar... i tot això ABANS del partit, imagineu després!!! una bogeria... però va valer la pena, i m'ho vaig passar teta amb els amics prenent una cervesa a un bar i cridant com si fos una més d'ells... diumenge tenim el següent!!!

Per altre banda us explico a casa hi ha hagut novetats,... ja no hi vivim una multitut com abans, ara som només uns 6...però seguim buscant gent per a venir a viure amb nosaltres! el que vam fer per donar un canvi d'aires al pis va ser un "mutirão", que no sé traduir-ho però ho puc explicar més o menys... és quan un munt de gent que té una voluntat en comú s'ajunten per a ajudar-se i treballar en aquest objectiu en grup. I nosaltres vam fer un mutirão de neteja general i canvi d'aires al pis... vam posar-hi plantes, vam canviar cartells de lloc, vam llençar 2 neveres i una rentadora que no funcionava, un sofà també, vam llençar tot els menjar vell de la cuina que ningú menjava...i la novetat, vam fer una taula de vidre d'una finestra que en Zé i jo vam trobar pel carrer!
Us deixo amb unes fotos perquè veieu que bé que ens ho podem passar amb una cosa tant aburrida com la neteja!

Vam començar bé, despertant-nos un dissabte amb un BON ESMORZAR:

En Caio tirant galledes d'aigua a l'armari de la cuina per netejar al 200%!

Tots els trastos al menjador,...

El traster va venir a recollir de tot, ja veieu com va quedar el carro de ple...

Quan vam baixar el sofà i vam fer una super intervenció urbana planta-lo al carrer... i després el vam col·locar a la vorera del davant (perquè els de la botiga es queixaven) però a més a més hi vam posar una tauleta amb una flor... vam fer una sala d'estar al carrer, vaja!

La nostra nova taula... que per donar-li més sentit cada un hi va deixar un bon llibre quan vam acabar, per els altres poder llegir coses que agraden a algú altre de la casa...vaia, que va ser un bon ritual per acabar bé el dia!

I després un berenar-sopar en família!


Un petonàs a tots, a vere si puc tornar a escriure aviat!

Les noves (i esporàdiques) "inquilines" de casa

Aquí teniu la nostre nova adquisició! com a gent conscient dins aquest món boig, vam decidir incorporar entre les nostres novetats de la casa un "minhocário", és a dir, un "cuquer" (de cucs). Un cuquer? si si, un cuquer. Jo havia sentit a parlar molt de les composteres, però dels coquers no... i en Felipe, un colega permacultor amb el qual ara estic treballant, va anar al seu poble i va aprofitar per a remenar la terra i portar les noves inquilines a casa.

El sistema és ben fàcil: produim residus de sobres i resobres, i aqui Sao Paulo es resicla RES. A més a més tenim plantetes a casa que lluiten per a respirar l'aire de la ciutat. També passa que sóm molt sans i mengem mooolta fruita i verdura, o sigui que peles de plàtan i trossos d'amanida no en sobren. I un altre cosa a saber és que als cucs els hi encanta menjar menjar bo... RESULTAT: un cuquer!

Encara que pugui semblar que és molt "armatostra" i brut, ni fa pudor ni res, a més a més pot ocupar un espai dicret darrera les plantes que ningú se n'adona!

El sistema és ben fàcil:

Hi ha "cuquers" de més o menys sofisticació. El nostre era... mig, diguéssim.

1-Són dues galledes una dis de l'altre. A la galleta de dalt s'hi col.loca terra ben fèrtil amb els cucs, normalment diuen del tipus "californianes" que es veu que són les més famenques i especialistes en restos orgànics. Allà és on s'hi van tirant restos de menjar, com ara trossos de fruita, coses cuites, verdura podrida... però els cucs també són molt selectes i no els hi agrada ni la carn (ue!), ni el formatge, ni coses molt salades... i sobretot, no els hi agraden les coses àcides (peles de taronja, llimona...). Ja ho dic, són molt selectes, i l'èxit del minhocário també depèn de la nostra alimentació: com més diversificada millor! :)

2. En aquesta primera galleta s'han de fer forats al cul per a que pugui baixar el "chorume" (no em pregunteu com es diu en català), que és com un líquid sobrant de la descomposició (i aquest sí, fa pudor).

3-Atenció amb la primera galleda: Per a que no quedi molt humid, es pot barrejar amb una mica de serradura o palla, tot i que no cal. Si al contrari queda sec, senyal que s'ha de remullar o col.locar més menjar en descomposició. Per a mantenir la humitat s'ha de tancar la galleta.

4-Mica en mica els cuquets van menjant i devorant literalment tot el que en un altre moment ja estaria en un contenidor o en un abocador barrejat amb plàstics. El procés de descomposició dura uns 3 mesos, però s'ha d'anar treient el líquid de la galleta de sota, el "chorume", per a que no fagi mala olor,... però tranquils! que tot té una funció en aquesta vida. Aquest líquid és hiper ric en nutrients i lliure de bactèries. O sigui, si ho barregem en més o menys 1 part de chorume per 20 parts d'aigua, es poden regar les nostres plantes, i els hi encantarà!!!! l'endemà mateix estaran amb una altra cara, amb un somriure d'orella a orella!

5-Quan ja es veu el descompost uniforme, com terra,... senyal que ja és humus! i és molt millor que l'adob, super valiós per a nutrir terres! o les nostres plantetes també!

Apa, us animo a que ho proveu! només hi ha avantatges!*

Un petonarro

judit

*La naturalesa ens va fer una petita mala passada... després d'uns dies de tenir les inquilines a casa, resulta que no els hi va agradar... no sabem si va ser per la llum, per el lloc, per nosaltres... però es van suicidar caient dins al chorume, o sigui que adeu cuquets. Ara el minhocário l'hem transformat en compostera, sense cucs! hem d'esbrinar què és el que les va fer estar incòmodes a casa...