vaia vaia! aquí no hay playa!

Els millors viatges sempre són aquells improvitzats a l'últim moment... HO AFIRMO!

Aquí en teniu la demostració...

El divendres 4 de setembre vam sortir a un bar que es deia PAU BRASIL, on hi havia gent tocant samba en directe.. la bomba! un ambient casolà, amb gent local dcisfrutant de la música com locos, i tothom ben apretadet i tocant-se com bons brasileros que són! Quan estavem allà, encara no haviem decidit què fer el cap de setmana,...perquè era festa dilluns i ho havíem de disfrutar.

Després de llevar-nos una mica resacosos de tanta festa, cap a les 2 del migdia...vam començar a fer plans: a São Paulo hi plovia, i voliem platgeta! una platja a prop i ben maca? un amic amb lloc on dormir? algú amb cotxe? Ja ho teniem tot!

I així va ser com vam sortir de casa meva a les 4 de la tarda amb la Carol (francesa), la Inés (portuguesa), en Felipe, en Rodrigo, en Julio (brasilenyos) i jo (ben catalana jejeje). Amb la tranquilitat brasilenya dels nois, ja us podeu imaginar com va acabar... no vam sortir de Sao Paulo fins la mitja nit! Increïble, jo encara no m'hihe acostumat...

Doncs bé, vam agafar l'autopista rumb PARATY, on ens esperava un llit a casa la mare l'un amic. Pel camí, però, vam decidir agafar una adrecera per anar més ràpid, i ens vam trobar en mig d'un camí pràcticament de carro a les fosques, i ple de forats i obstacles que vam haver d'anar esquivan pràcticament a les 3 o les 4 de matí,...ben morts de son... però ja ens ho vam passar bé! Això és el que feiem quan haviem de baixar del cotxe per a esquivar forats:

Després d'arribar rebentats a Paraty-Mirim i dormir fins les 2 del migdia, ens esperava ni més ni menys que un dia radiant i la calma... la tranquilitat... sense cotxes, trànsit...res de res! ens esperava una cerveseta ben freda al bar de Dona Maria, al costadet de la platja:

Això ens va fer recuperar les forces!

Després, l'únic que vam fer és descansar i relaxar-nos... vam fer un passeig per tota la platja, on pràcticament estavem sols. Entra d'altres coses, vaig trobar relíquies construïdes per els indis, una tècnica ben curiosa! Feien l'estructura de fusta, tota una malla amb bambú partit, i després ho emplenaven de fang... ben curiós, eh? La coberta diria que no té gaire de l'època, però bé...

I a la cabanya ens vam instal·lar per passar-hi pràcticament tota la tarda sense fer ABSOLUTAMENT res... llavors sí que em sentia com si estigués de vacances! Aquí ens vam trobar amb uns altres amics de Sao Paulo que també s'estaven tot el cap de setmana a Paraty.

Després quan ja es va començar a fer fosc vam anar fins on s'estaven ells... una cabana al mig del no res: per arribar-hi haviem de creuar 3 rius amb ponts tipus taulos, i un altre amb una barqueta...imagineu-vos com va ser de complicat tornar a les fosques amb una llanterna! Però va valer la pena... després de sopar empanades de coses vàries fetes a un forn de llenya rudimentari, vam tornar cap a casa.

I l'endemà el sopar no va ser menys bo que el dia anterior...per primer cop en un mes vaig emnjar peix fresc...i que booo, deu meu!!! semblava a casa, que no en volia menjar mai...mireu com va quedar!

Ja eren les 10 de la nit del diumenge, i encara no haviem fet una volta per Paraty ciutat... un lloc patrimoni de la humanitat, amb casetes de l'època colonial molt ben conservades. Suposo que per això era tant turístic i car... i per casualitat ens vam trobar amb les festes majors, el mateix cap de setmana que les de Vidreres! I cap a la festa falta gent!

Com no hi podia faltar, hi havia una botiga on trobar tot tipus de "cachaças", el licor amb el que es fan les caipirinhas!

Vam passar una bona estona prenent gelat, donant un vol per la festa, parlant amb gent d'allà, amb estrangers,... encara que en Rodrigo pugui semblar borratxo, no ho està, estava rebentat i amb ganes d'agafar el cotxe per tornar cap a Saõ Paulo!

I després de fer l'última passejada per el centre històric, vam despedir-nos dels companys que es quedaven un dia més i vam tornar a la carretera. Pel mig vam fer una parada a un "Frango Assado" per menjar un "salgado" (com una espècia de croqueta) i estirar les cames, i cap a Saõ Paulo falta gent! (aquest cop per una autopista decent)

Fins aviat companys!