Bones vistes!

Abans de marxar de viatge (perquè ara estic de viatge), vaig passar un dia pel Copan, un edifici que hi ha moooolt aprop de ca meu. És un edifici d' Oscar Niemeyer, un dels arquitectes que va posar nom a l'arquitectura moderna brasilera en el món... no parlem d'ell, ni de l'edifici, això ja ho faré en un altre moment. Escric això per explicar que per a poder-hi pujar em van caldre 4 dies xerrant amb el porter (d'una de les ...5 escales comunitáries que té?), sobre el temps, sobre l'edifici, sobre Barcelona, el futbol, els veïns... jo que sé quantes mil històries. Però al final un dia li vaig caure bé, perquè clar, la meva mala baba catalana la vaig deixar a Catalunya, i el senyor em va convidar a veure el terrat.

INCREIIIBLE! es podia veure les diferentes tonalitats de polució que té el cel del centre de la ciutat (i la ciutat tota, em temo). Això si, va valer la pena...

m'hi vaig estar uns 20 minuts, mirant, fent fotos amunt i avall, preguntant històries... al final ens vam caure tant bé que em va confessar que en realitat s'hi pot pujar sempre que es vulgui, tot i que s'ha de demenar amb avís previ i ha d'anar bé al porter, i clar, jo sempre hi anava a l'hora del dinar... quina tela!!!

sabeu què em va dir? que si algun dia volia fer un esmorzar romàntic, m'obriria l'ascensor per a pujar a les 5 del matí i veure com sortia el sol, sona bé oi? em sembla que qualsevol dia d'aquests em prepararé un café ràpid i aniré amb pijama al Copan a les 5 del matí....

i per últim, la fotògrafa, que mai surt a les fotos!

un petonarro!