Després d'hores d'inseguretat, incertesa, insomni... surten els primers raigs de llum, primeres esperances i desesperances en veure l'estat en què es troba l'edifici després d'uns anys desocupat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
- Judit
- Barcelona, Catalunya, Brazil
- Això és el que van deixar-me escrit els amics................................ Sempre fa el paper d’independent, autosuficient i que a ella ningú l’enganya (molt em temo que serà veritat). Malgrat aquesta última imatge de “tipa dura”, plora quan s’emociona i és molt romàntica. PD: Segur que mentre llegeix això va dient... “això no és veritat, quina mentida! O si! I què pasa?!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada