Les noves (i esporàdiques) "inquilines" de casa

Aquí teniu la nostre nova adquisició! com a gent conscient dins aquest món boig, vam decidir incorporar entre les nostres novetats de la casa un "minhocário", és a dir, un "cuquer" (de cucs). Un cuquer? si si, un cuquer. Jo havia sentit a parlar molt de les composteres, però dels coquers no... i en Felipe, un colega permacultor amb el qual ara estic treballant, va anar al seu poble i va aprofitar per a remenar la terra i portar les noves inquilines a casa.

El sistema és ben fàcil: produim residus de sobres i resobres, i aqui Sao Paulo es resicla RES. A més a més tenim plantetes a casa que lluiten per a respirar l'aire de la ciutat. També passa que sóm molt sans i mengem mooolta fruita i verdura, o sigui que peles de plàtan i trossos d'amanida no en sobren. I un altre cosa a saber és que als cucs els hi encanta menjar menjar bo... RESULTAT: un cuquer!

Encara que pugui semblar que és molt "armatostra" i brut, ni fa pudor ni res, a més a més pot ocupar un espai dicret darrera les plantes que ningú se n'adona!

El sistema és ben fàcil:

Hi ha "cuquers" de més o menys sofisticació. El nostre era... mig, diguéssim.

1-Són dues galledes una dis de l'altre. A la galleta de dalt s'hi col.loca terra ben fèrtil amb els cucs, normalment diuen del tipus "californianes" que es veu que són les més famenques i especialistes en restos orgànics. Allà és on s'hi van tirant restos de menjar, com ara trossos de fruita, coses cuites, verdura podrida... però els cucs també són molt selectes i no els hi agrada ni la carn (ue!), ni el formatge, ni coses molt salades... i sobretot, no els hi agraden les coses àcides (peles de taronja, llimona...). Ja ho dic, són molt selectes, i l'èxit del minhocário també depèn de la nostra alimentació: com més diversificada millor! :)

2. En aquesta primera galleta s'han de fer forats al cul per a que pugui baixar el "chorume" (no em pregunteu com es diu en català), que és com un líquid sobrant de la descomposició (i aquest sí, fa pudor).

3-Atenció amb la primera galleda: Per a que no quedi molt humid, es pot barrejar amb una mica de serradura o palla, tot i que no cal. Si al contrari queda sec, senyal que s'ha de remullar o col.locar més menjar en descomposició. Per a mantenir la humitat s'ha de tancar la galleta.

4-Mica en mica els cuquets van menjant i devorant literalment tot el que en un altre moment ja estaria en un contenidor o en un abocador barrejat amb plàstics. El procés de descomposició dura uns 3 mesos, però s'ha d'anar treient el líquid de la galleta de sota, el "chorume", per a que no fagi mala olor,... però tranquils! que tot té una funció en aquesta vida. Aquest líquid és hiper ric en nutrients i lliure de bactèries. O sigui, si ho barregem en més o menys 1 part de chorume per 20 parts d'aigua, es poden regar les nostres plantes, i els hi encantarà!!!! l'endemà mateix estaran amb una altra cara, amb un somriure d'orella a orella!

5-Quan ja es veu el descompost uniforme, com terra,... senyal que ja és humus! i és molt millor que l'adob, super valiós per a nutrir terres! o les nostres plantetes també!

Apa, us animo a que ho proveu! només hi ha avantatges!*

Un petonarro

judit

*La naturalesa ens va fer una petita mala passada... després d'uns dies de tenir les inquilines a casa, resulta que no els hi va agradar... no sabem si va ser per la llum, per el lloc, per nosaltres... però es van suicidar caient dins al chorume, o sigui que adeu cuquets. Ara el minhocário l'hem transformat en compostera, sense cucs! hem d'esbrinar què és el que les va fer estar incòmodes a casa...