Encara queden restos de l´última ocupació, cartells, detalls,... comencem a col.locar els primer senyals de viure, alguna taula, sofàs, recuperem mobles i estores per a fer l´espai més vivible...
Això és el que van deixar-me escrit els amics................................
Sempre fa el paper d’independent, autosuficient i que a ella ningú l’enganya (molt em temo que serà veritat). Malgrat aquesta última imatge de “tipa dura”, plora quan s’emociona i és molt romàntica.
PD: Segur que mentre llegeix això va dient... “això no és veritat, quina mentida! O si! I què pasa?!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada