RIO DE JANEIRO: segon dia

Tot i haver sortit a per Arcos de Lapa el dia abans amb la colla, en Dani, la Sílvia, la Carol i jo ens vam despertar aviat per aprofitar el matí i visitar el centre. Va valer la pena! Vam caminar moltíssim...ja se sap, això de fer de turista sempre gasta moltes energies...

Vam començar per sortir del casarão i intentar agafar el bonde per a baixar un trosset, però no va passar...ja se sap, com que és un transport no oficial, passa quan vol, si s'espatlla pel camí ningú t'avisa, si troba una pedreta a la via es para...bé, que no s'hi pot confiar, vaja! O sigui que vam agafar l'aigua i vinga, anar baixant! Vam passar per l'escala de Selarón (el nom de l'artista que s'ha dedicat a posar-la maca). Selarón va començar a decorar l'escala amb 1990 peces de ceràmica de tot el món i les ha anat colocant a l'escala que uneix Santa Teresa amb Lapa. Es veu que hi té l'estudi on hi treballa allà mateix, i que cada dia hi és per anar netejant l'escala, cuidant de les plantes que hi ha... La marca registrada de l'artista és una figura d'una dona embarassada.

Algun culé se'n va enterar i no va perdre l'oportunitat d'enviar-li una peça de ceràmica!

Aquí ens teniu els tres, després de passar-nos mitja hora embobats mirant cada i una de les rajoles de tot el món! fins i to hi vam trobar un Guernica!

Mireu què em vaig trobar pel carrer! Un bonde pintat a la façana!

Aquí vam passar per el teatre municipal (són pràcticament tots iguals, pel que sembla aquí...)

I com no, una visita obligatòria va ser el "Ministeri d'educació i salut pública". El que primer va ser un concurs, després va acabar essent un edifici projectat per Lucio Costa Uel que liderava el grup), Alfonso Reidy, Carlos Leão, Vasconcellos. Jorge Moreira i Oscar Niemeyer, tot sobre el racionalisme de Le Corbusier i segons els seus principis de l'arquitectura moderna (es veu que el van convidar per venir només per a fer de consultur del procés del projecte). Aquest edifici va marcar un abans i un després a l'arquitectura brasileira: significava aquest caràcter brasileny, l'adaptació als materials, al clima, al lloc, però també amb certes referències internacionals.

El resultat és evident: un edifici amb línies clares i formes sencilles i geomètriques, amb la planta baixa amb pilotis, un jardí de Burle Marx en una coberta, la confusió dels espais interors-exteriors, l'aprofitament de la ventil·lació i la llum natural, i sobretot els dos volums purs, un horitzontal i un de vertical. Va ser una revolució tecnològica, també, per el fet de fer per primera vegada en el món una façana a sud completament envidriada i a nord amb brise-soleis (recordeu que el nord-sud aquí van el revés!). Els brise-soleis ja s'habien utiltizat a Brasil en alguns altres edificis.

Aquí em teniu amb el mural de rajoles de l'artista Candido Portinari:

I bé, deixem de parlar una mica del Ministeri per passar a una altra arquitectura... la de Oscar Niemeyer! Seguidor de les idees de Le Corbusier, va ser un dels personatges més influents de l'arqutiectura moderna internacional...

Aquí tenim la Catedral Metropolitana de Rio de Janeiro:

Contrastos:

I després de la catedral vam anar a fer un vol per el barri de Zaara: un barri ple de botigues amb TOT el que us pogueu imaginar...tot! des de arbres de nadal, material per a fer manualitats, robes per a disfressar-se robes normals (una mica cutres), botigues d'antiguitats....

I de casualitat vam passar per una fira d'artesania molt ben parida, però que ja es veia que era bastant de guiris,...aquí ens teniu!!!

Després vam passar per un altre lloc una mica turístic: la Confeteria Colombo! Des de 1894, és una botiga a l'estil més "belle epoque", fundada per els portuguesos. Va ser declarada patrimoni històric i artístic de l'estat de Rio de Janeiro.

La confiteria es va fer famosa com a lloc de trobada, treball, y bohemia de polítics, artistes, poetes i periodístes (una mena de 4 gats de Barcelona, no trobeu?).

Va per tu Colombo!

I després de veure aquelles relíquies de pastissets, de bombonets i històries vàries, ens en vam anar fins a la Praça XV per agafar una barca fins a Niteroi, des d'on es tenen les millor vistes de la ciutat de Rio de Janeiro....

...però aquell dia estava núvol!

O sigui que vam seguir amb les nostres exploracions, i ens vam arribar a veure més edificis de Niemeyer, en aquest cas el Teatre Popular. Docns bé, aquí ens vam trobar amb cartellets que deien "obras en andamento", i un senyor segurata que ens prohibia rotundament entrar, tot i que era dissabte i no hi havia ningú treballant (tractant-se de brasil, ens haurien d'haver obert les portes tranquilament!!! ah no...això només passa a São Paulo...). O sigui que no hi vam poder entrar i vam marxar amb mala cara...

Això sí, un pare Noel afogant-se de calor en plè estiu em va alegrar una mica el dia! jejeje pensar que jo amb màniga tallada ja em moria... mireu-lo! deu tenir un ventilador a darrera!

Vam seguir la nostre passejada amb un altre destí, el Museu d'Art Contemporani de Niteroi. Vam caminar-hi fins allà passant per platges..un pèl diferents de les de Copacabana i Ipanema, ja ens ho havia dit la Sílvia: "A l'altre costat no són pas tant netes, les aigües!" Comproveu-ho vosaltres mateixos... jo per aquest color...allà no m'hi possava ni de conya...

I caminant caminant (bastant) vam arribar al museu! sísí, és un museu, no un ovni...

Oscar Niemeyer va dir: "quan l'alcalde Jorge Roberto em va portar allà on seria construit el Museu d'Art Contemporani de Niterói, vaig sentir que allà hi havia la oportunitat de fer una bona arquitectura. Un recolzament central i el museu surgint suelto de l'espai com una flor".

I aquí se's va acabar el turisme! Després d'un llarg viatge de tornada (aquest cop en bus, que tarda moooolt més que la barca), vam anar a una festa que hi havia allà a Santa Teresa, una Festa Gitana! ja em veieu, estava a la meva salsa.... jejeje

Petons a tots!

RIO DE JANEIRO: Primer dia

Una vegada més... va sortir un "feriado" (un pont) de la patilla, o sigui que teniem 3 dies per fer una excursioneta....el pròxim destí? RIO DE JANEIRO!!!!!!!!!!

O sigui que la Miriam, la Carol, l'Ines, en Dani, en Siven, en Fellipe i jo vam agafar les maletes i cap a la rodoviaria per pujar al bus de la mitjanit i passar-nos-hi 6 hores...

Vam arribar ben adormits, però alguns amb prou forces com per a començar el descobriment de la ciutat. De fet aquest fas ja va començar a l'arribar, a la rodoviaria, per trobar el bus que ens portava cap a Arcos de Lapa, allà on haviem quedat amb la Sílvia. Després de preguntar-ho a 20 persones, desplaçar-nos de parada de bus unes altres 20 vegades... vam aconseguir entrar-hi i arribar a Arcos de Lapa... encara hi havia festa a les 7 del matí! Vam arribar i semblava que hagués passat un terratrèmol... es veu que la nit anterior hi havia hagut força moguda, i clar, van quedar-ne els restos!

Així que vam pujar literalment sobre els Arcs (un antic viaducte) i vam agafar la "bonde" un transport ben peculiar: és com un trenet antic (molt) de Rio, que els mateixos veïns del barri van salvar de la desaparició... cobren una quantitat modesta (70 centims?) per pujar-hi, però si s'hi vol anar penjat, agafant-se del costat, no es paga res! És evident que el primer cop vam pagar...però la resta de vegades, o vam fer a l'estil més "carioca"!!!

Després d'haver-nos instal·lat al "caserão" on viu la Sílvia, ben bé al mig del barri de Santa Teresa, vam anar a fer una volta pel barri mentre d'altres es van quedar a fer la migdiada... Era un dels barris col·locats en una zona alta de la ciutat, imagineu-vos quines vistes...i quina mà d'escales per pujar i baixar! La Sílvia està ben forta!!!

Vam tornar a casa a buscar els altres i vam decidir anar al Cristo Corcovado a peu. El primer tram el vam fer amb bonde (penjats) i després vam seguir l'excursioneta a peu.... que booo! feia mesos que no feia una caminadaaaa! (encara que aquesta va ser per l'asfalt...)

Pel camí ens vam trobar faveles...

Cachoeiras (cascades)....

I l'esforç va valer la pena!!! Com em va dir l'Arnau un dia... "La meta és el camí"!

Vam arribar a un mirador una mica abans d'arribar a dalt de tot del Cristo, on ja es veien vistes precioses de la ciutat. A més a més hi havia un heliport, en el cas que ens vingués de gust agafar per 6 minuts un vol per sobre el Corcovado per...quant? uns 250euros? res... baratet...

Si la Sílvia ens va ensenyar la seva part més artística en el seu blog a l'hora de visitar el Cristo... jo també! Així no ensenyem la típica foto que sortiria amb els braços oberts... :)

Blog de la Sílvia: http://siexisteixnopotestargairellunydaqui.blogspot.com/2009/08/tocant-el-cel-amb-una-pila-de-turiestes.html

Després de la baixada fent autostop del Cristo, vam decidir que ens tocava una tarda de relax... però abans vam passar per Santa Teresa a fer un bon dinar en un bar molt "popular". Que booooooooo!

I després...què millor que anar a la platja? Doncs vinga, tots cap a Ipanema! Mare meva, aquí la platja és tot un món... la gent no hi vé per tumbar-se i prendre el sol durant 5 hores seguides, i no fer res... venen amb tota la família, els trastos per els nens, la barbacoa, menjar, neveres...de TOT! Com gitanos! jejeje s'hi instal·len i s'hi passen bona part del dia xerrant amb la gent i tal.

A més a més no descansar-hi, les onades no ajudaven...havíem de lluitar per a que no se'ns enduguéssin! I clar vam sortir rebentats...

Se'ns hi va fer fosc i tot!
I després ens vam quedar per allà mirant un grup de Capoeira Angola...
Tornant cap a casa... ostres tu! quina sorpresa! és Nadal... però aqui no hi fa ni una gota de fred! Només cal que mireu com anem vestides... en canvi tot està adornat amb llumetes, amb neu artificial...mil històries!
Vam dutxar-nos i empolainar-nos...i de festa cap a Arcos de Lapa! Això sí, sense càmera, mòbil ni res, només quatre calerons per beure algunes caipirinyes, i per tornar cap a casa ben tard!

Aviat vindrà el segon dia família!

Petons!

Això és felicitat en notes musicals :)

Per tu, et trobo a faltar! :*

Sílvia a São Paulo!

Per fi i després de molt de temps, vaig convèncer a la Sílvia de venir a passar uns dies a São Paulo... com que aqui surten ponts i festes de la universitat cada dos per tres, va aprofitar i va venir una setmaneta a la gran ciutat... i va donar molt de sí, una setmana, oi?!

Què millor que passar-vos el seu relat per a que llegiu el que vam fer tots aquells dies? La veritat és que jo vaig aprofitar per fer una mica de "guiri" per la ciutat, que amb tant d'estress brasileiro no havia tingut temps... :)

Aquí el teniu:

http://siexisteixnopotestargairellunydaqui.blogspot.com/2009/11/sao-paulo-la-gran-metropolis.html http://siexisteixnopotestargairellunydaqui.blogspot.com/2009/11/i-un-bon-grapat-darquitectura.html

Jo només penjo algunes fotos per a que veieu que les pageses de Catalunya s'ho poden passar molt bé i aprendre molt en un país com aquest...

i sempre amb una mica de sentit de l'humor...

Entre d'altres coses, ens vam passejar per alguns barris de la ciutat... qui diria que estem a São Paulo? Sembla que ens haguem traslladat a Japó, o no?

Voleu un dorayaki?

I aquí teniu un dels millors invents del segle: el netejador de llengua...amb aquest personatge com a venedor...


Vam passejar per el centre de la ciutat, una de les parts més pobres però amb més turistes, perquè hi ha la Catedral de Se (tot i que no és l'orginal, és la reconstrucció després d'un incendi a l'antiga catedral...)


Vam passar per l'Estació da Luz, construida cap al 1900, però que va tenir un incendi a mitjants de segle i que fa 20 anys va ser reformada per l'arquitecte Paulo Mendes da Rocha. És una de les principals entrades a la ciutat, perquè té la xarxa de trens metropolitans.


Allà al costat, al Parque da Luz, vam entrar a la Pinacoteca de Estado, on hi havia una exposició de Matisse (i casualment era l'últim dia!). La Pinacoteca també va ser rehabilitada per Mendes da Rocha entre 1993 i 1998, i va obtenir el con el Premio Mies van der Rohe per a América Latina.

Aquí no semblaves pas gaire estressada, eh Silvia? al contrari!

Vam intentar especular sobre el significat de quadres impossibles...

Canviant de costat a costat de la ciutat, vam passejar per el Parc Ibirapuera, ple de edificis bolets de Niemeyer, sobretot, i on hi ha la Bienal d'arquitectura.

Després vam entrar en un dels hotels més cars i nous de la ciutat, l'hotel Unique. tal com diu la Sílvia, només cal una mica de morro i un bon somriure per entrar als llocs... i aquí São Paulo sempre funciona!

On casualment, ens vam trobar un Sant Jordi al vestíbul...deumeu! haig de preguntar quina relació té Brasil amb Sant Jordi, perquè me'l trobo per tots costats! fins i tot vaig veure un noi amb el braç tatuat amb la seva imatge!

També vam aprofitar per fer alguna visita arquitectònica inesperada... de camí cap a la Casa de Mendes da Rocha a butanta (visita sorpresa per a la Sílvia), vam passar per la casa d'Eduardo de Almeida, la qual ja vaig parlar a una altra entrada del blog... siplement vam treure el cap i vam dir "Bones! Som uns estudiants d'arquitectura que vam venir fa un parell de setmanes, recordeu? us molesta si entrem per a veure com han avançat les obres" i la resposta va ser "no veieu la porta? endavant!" Això MAI passaria a Catalunya... jejeje

I després vam entrar a la casa de Mendes da Rocha, on ens van dir "entreu entreu, com si estiguéssiu a casa...i perdoneu per el desordre!" i araaaaaa! nosaltres encantats!!! :)

Per acabar, una foto de les dues pageses al monument a las Banderas, al Parc Ibirapuera... es diu Bandeirantes als homes que a partir del segle XVI entraven als territoris de l'interior del continent americà, sortint de la ciutat de Sao Paulo.

Aquí us deixo amb el mapa turístic de les visites que vam fer...

Fins aviat família!

Ver Visita Sílvia! en un mapa más grande

La vidilla nocturna paulista

La gràcia de São Paulo, com sempre dic, és que té absolutament tot el que vulguis... és tant gran, té tanta gent diferent, tantes cultures, tants barris,... que es pot escollir el que vulguis, només es tracta de buscar bé o trobar per casualitat!

L'últim cap de setmana que vam sortir (mare meva,...d'això ja fa...un mes??? haig d'actualitzar el blog més sovint...) vam anar a un bar petitó on uns amics hi feien un concert de Samba... aquests segur que arribaran ben lluny! Escolteu-los bé!

I a disfrutar!

que vagi de gust la musiqueta :)

E.L.E.A

ELEA: Encuentro Latinoamericano de Estudiantes de Arquitectura.

Bé, la Carol, en Dani, l'Andrea, l'Íñigo i jo ens pensàvem que anavem a fer-hi una mena de workshop/taller sobre l'arquitectura de San Juan, una ciutat reconstruida després del terretrèmol de 1944.

Tal com deia el programa "Un nuevo amanecer y con él un nuevo comenzar sobre el mismo territorio en el que su pueblo sembró sus raíces, su cultura, su identidad, su carácter, su historia… Una ciudad de la cual nos cuestionamos si lleva consigo la esencia de su pasado, cual fue y es el rol del arquitecto que la transforma y evoluciona constantemente, si fue respetada la cultura y los anhelos de sus habitantes o fue la imposición de un modelo ajeno a nuestra propia realidad.
Para ello estudiaremos la ciudad como sistema a través de los distintos enfoques que la configuran como tal: lo urbano, lo edilicio, lo patrimonial, lo histórico y lo cultural, que nos ayudarán a entender su evolución."

I bé, aquest és el paisatge que teniem des del bus Buenos Aires - San Juan (unes...12 hores? ja ni me'n recordo...):

Un cop arribats a la ciutat, i després al camping on s'allutjava tothom, ens vam encaminar amb tots els "eleanos" cap al centre de la ciutat a fer saber a tothom que estavem allà. Vaja, fent una passejada tallant carrers, fent xivarri, cantant, i fent-nos notar força!

Llavors ens vam plantar a la plaça més gran de la ciutat, la Plaza 25 de Mayo....a fer un merequeté! (una dansa Brasileira)... ja ens teniu aqui amb l'Andrea, l'Iñigo i jo fent el pallasso!

La plaça estava plena d'estudiants d'institut... imagineu, per ells va ser tot un espectacle, gairebé s'hi apunten i tot! ens van acompanyar bastant, amb la dansa...

És molt curiós, perquè els estudiants d'allà fan servir bates com de metge per anar a l'escola!

Vam fer visita per la ciutat durant els workshops de les tardes, per a veure què n'era d'una ciutat reconstruida sota criteris polítics molt qüestionables... El terretrèmol de l'estiu de 1944 va deixar unes 10.000 víctimes mortals. El pais estava governat per un règim militar, i el terratrèmol va donar l'oportunitat als gobernador de fer justicia social. Degut a la tragèdia, el gobern de la nació va posar en marxa un pla de Reconstrucció de la ciutat de San Juan que per raons particulars i de poder, es va acabar estancant, i la reconstrucció va passar a ser un assumpte d ela provincia.

La imatge de la ciutat abans de terratrèmol era colonial, en una zona àrida que es va desenvolupar per la producció vinícula a finals del segle XIX.

Aquestes són dues de les construccions que van quedar enpeu després del terratrèmol: una escola catòlia, i el club Sirio Libanés (una espècie de Casino vidrerenc :)

Entre d'altres coses, l'ELEA tenia una festa cada nit típica de cada país...Argentina, Chile, Uruguay, Paraguay, Perú, Bolívia i Brasil. Una de les nits que més va valer la pena va ser la d'Uruguay, amb batucada i després malavars amb focs. I una altre que no se'm oblidarà serà la de Paraguay... amb una demostració d'un joc ben curiós: dins un camp, encendre pilotes i xutar-les d'un costat a l'altre... imagineu-vos, de nit, veien pilotes enceses volant pels aires... de quina tradició deu venir això?

Vam fer algunes excursions i tallers per el centre...

TALLER DE LA RECONSTRUCCION (URBANO-EDILICIO):Se desarrollara un recorrido por la ciudad, analizando la transformación y evolución de su complejidad urbana y diversidad edilicia. En este taller dirigido por especialistas en el tema y por destacados docentes de nuestra Universidad Nacional, quienes poseen en su haber una relevante trayectoria en investigación y ejercicio de docencia en la temática. Asimismo al estudiar la ciudad como sistema, tanto en sus potencialidades como en sus problemáticas, se impartirá sobre la importancia de la accesibilidad y el diseño urbano inclusivo de la misma.

"El imaginario del viajero es un imaginario de tácticas de corto plazo"


Casualment vam coneixer un noi, estudiant d'arquitectura, que resulta que no tenia res a fer... i ens va portar de visita turística per la ciutat. La primera parada va ser l'universitat d'arquitectura de San Juan:

Després vam passar per el pantà de l' Ullum:

I després ens van deixar al centre, on semblava que féssim un passeig per la Rambla de Girona...

Una de les excursions de les quals no me'n repenteixo d'haver anat i pagat i perdut el temps (un altre viatge en bus de 6 hores, i amb parada de 3 hores pel camí per haver-se espatllat un dels busos) va ser al "Valle de la Luna". Sembla ser que és un dels llocs més semblants al que un podria imaginar-se com la lluna... jutgeu vosaltres mateixos per les fotos!

La gràcia d'aquest viatge va ser fer-lo amb dos arquitectes joves de Montevideo, amb els quals haviem de fer un taller per a projectar sobre aquest lloc amb sensacions, colors, sentiments que ens transmitia el lloc,...una mena de pluja d'idees per a poder intervenir en un lloc tant desconegut com aquet per nosaltres... però com tot, aquí les coses no sempre funcionen com volem, i al final entre una cosa i altra no vam tenir temps.

I per acabar, algunes fotos perquè us imagineu l'ambient de l'ELEA... els brasilenyos, molt espavilats com sempre:

Aquest video és massa!

La zona d'acampada (am ser ràpids i ens vam poder posar sota la sombra...)

Fins aviat amics!