dimarts, 1 de desembre del 2009

RIO DE JANEIRO: Primer dia

Una vegada més... va sortir un "feriado" (un pont) de la patilla, o sigui que teniem 3 dies per fer una excursioneta....el pròxim destí? RIO DE JANEIRO!!!!!!!!!!

O sigui que la Miriam, la Carol, l'Ines, en Dani, en Siven, en Fellipe i jo vam agafar les maletes i cap a la rodoviaria per pujar al bus de la mitjanit i passar-nos-hi 6 hores...

Vam arribar ben adormits, però alguns amb prou forces com per a començar el descobriment de la ciutat. De fet aquest fas ja va començar a l'arribar, a la rodoviaria, per trobar el bus que ens portava cap a Arcos de Lapa, allà on haviem quedat amb la Sílvia. Després de preguntar-ho a 20 persones, desplaçar-nos de parada de bus unes altres 20 vegades... vam aconseguir entrar-hi i arribar a Arcos de Lapa... encara hi havia festa a les 7 del matí! Vam arribar i semblava que hagués passat un terratrèmol... es veu que la nit anterior hi havia hagut força moguda, i clar, van quedar-ne els restos!

Així que vam pujar literalment sobre els Arcs (un antic viaducte) i vam agafar la "bonde" un transport ben peculiar: és com un trenet antic (molt) de Rio, que els mateixos veïns del barri van salvar de la desaparició... cobren una quantitat modesta (70 centims?) per pujar-hi, però si s'hi vol anar penjat, agafant-se del costat, no es paga res! És evident que el primer cop vam pagar...però la resta de vegades, o vam fer a l'estil més "carioca"!!!


Després d'haver-nos instal·lat al "caserão" on viu la Sílvia, ben bé al mig del barri de Santa Teresa, vam anar a fer una volta pel barri mentre d'altres es van quedar a fer la migdiada... Era un dels barris col·locats en una zona alta de la ciutat, imagineu-vos quines vistes...i quina mà d'escales per pujar i baixar! La Sílvia està ben forta!!!

Vam tornar a casa a buscar els altres i vam decidir anar al Cristo Corcovado a peu. El primer tram el vam fer amb bonde (penjats) i després vam seguir l'excursioneta a peu.... que booo! feia mesos que no feia una caminadaaaa! (encara que aquesta va ser per l'asfalt...)

Pel camí ens vam trobar faveles...

Cachoeiras (cascades)....


I l'esforç va valer la pena!!! Com em va dir l'Arnau un dia... "La meta és el camí"!
Vam arribar a un mirador una mica abans d'arribar a dalt de tot del Cristo, on ja es veien vistes precioses de la ciutat. A més a més hi havia un heliport, en el cas que ens vingués de gust agafar per 6 minuts un vol per sobre el Corcovado per...quant? uns 250euros? res... baratet...




Si la Sílvia ens va ensenyar la seva part més artística en el seu blog a l'hora de visitar el Cristo... jo també! Així no ensenyem la típica foto que sortiria amb els braços oberts... :)
Després de la baixada fent autostop del Cristo, vam decidir que ens tocava una tarda de relax... però abans vam passar per Santa Teresa a fer un bon dinar en un bar molt "popular". Que booooooooo!

I després...què millor que anar a la platja? Doncs vinga, tots cap a Ipanema! Mare meva, aquí la platja és tot un món... la gent no hi vé per tumbar-se i prendre el sol durant 5 hores seguides, i no fer res... venen amb tota la família, els trastos per els nens, la barbacoa, menjar, neveres...de TOT! Com gitanos! jejeje s'hi instal·len i s'hi passen bona part del dia xerrant amb la gent i tal.
A més a més no descansar-hi, les onades no ajudaven...havíem de lluitar per a que no se'ns enduguéssin! I clar vam sortir rebentats...


Se'ns hi va fer fosc i tot!
I després ens vam quedar per allà mirant un grup de Capoeira Angola...
Tornant cap a casa... ostres tu! quina sorpresa! és Nadal... però aqui no hi fa ni una gota de fred! Només cal que mireu com anem vestides... en canvi tot està adornat amb llumetes, amb neu artificial...mil històries!
Vam dutxar-nos i empolainar-nos...i de festa cap a Arcos de Lapa! Això sí, sense càmera, mòbil ni res, només quatre calerons per beure algunes caipirinyes, i per tornar cap a casa ben tard!
Aviat vindrà el segon dia família!
Petons!

5 comentaris:

  1. Biiiienn!!! per fi Rio!
    Deu ni do quin dia més cansat! quina petajada més gran... i encara vam tenir forces per una samba a Lapa!

    ResponElimina
  2. Mita-les elles... i a sobre ens envien un email per restregar-nos les seves vacances. Nosaltres aquí treballnt com esclaus, i les hijas de papà prenent-se copes amb palillos de parasol a la platja.

    pufff... però recordeu... qui de jove no treballa, de gran dorm a la palla.

    argentina, rio, sort que ens has posat un plànol per veure a quants llocs has estat, molt considerada... tu judith després d'estar a la uni una setmna vas decidir que ja n'hi havia prou no?

    ResponElimina
  3. Bones Juxi!

    estic molt orgullós de tu! No pares mai i t'envejo perquè estas visquent una experiència inigualable rere l'altra!!

    des de que la teva mare hem va dir que tenies el blog el vaig llegint de tant en quan! b, jo no tinc blog per explicar-te les històries que passen per Vidreres, ja saps que no és gaire emocionant!! :)

    cuida't molt! <3

    ResponElimina
  4. ens podrieu regalar algun "feriado" no?? jajajaja nenaaa no pares!!!! a veure quan em puc escapar i vinc a veure't!!! per cert... a finals de gener la mar miralles estara per bsas (i mes gent de l'ETSAB que venen a fer una intensiva aqui...) si et ve de gust venir ja saps!!!! jejeje ;)

    petons des del pais vei!!! jejeje

    ResponElimina
  5. hahahaha realmente, ir à praia aqui no brasil é toda uma experiência sociológica!
    e sempre tem também as comidas típicas de praia em cada região! no rio eles tomam chá mate e comem melancia... também tem um biscoito famoso lá pra comer na praia, chama "biscoito globo".
    no nordeste a gente toma caldinho e come ostra... na praia! se você for você verá... caldinho de feijão, ou de peixe, ou de camarão... uma delícia!

    ResponElimina