RIO DE JANEIRO: segon dia

Tot i haver sortit a per Arcos de Lapa el dia abans amb la colla, en Dani, la Sílvia, la Carol i jo ens vam despertar aviat per aprofitar el matí i visitar el centre. Va valer la pena! Vam caminar moltíssim...ja se sap, això de fer de turista sempre gasta moltes energies...

Vam començar per sortir del casarão i intentar agafar el bonde per a baixar un trosset, però no va passar...ja se sap, com que és un transport no oficial, passa quan vol, si s'espatlla pel camí ningú t'avisa, si troba una pedreta a la via es para...bé, que no s'hi pot confiar, vaja! O sigui que vam agafar l'aigua i vinga, anar baixant! Vam passar per l'escala de Selarón (el nom de l'artista que s'ha dedicat a posar-la maca). Selarón va començar a decorar l'escala amb 1990 peces de ceràmica de tot el món i les ha anat colocant a l'escala que uneix Santa Teresa amb Lapa. Es veu que hi té l'estudi on hi treballa allà mateix, i que cada dia hi és per anar netejant l'escala, cuidant de les plantes que hi ha... La marca registrada de l'artista és una figura d'una dona embarassada.

Algun culé se'n va enterar i no va perdre l'oportunitat d'enviar-li una peça de ceràmica!

Aquí ens teniu els tres, després de passar-nos mitja hora embobats mirant cada i una de les rajoles de tot el món! fins i to hi vam trobar un Guernica!

Mireu què em vaig trobar pel carrer! Un bonde pintat a la façana!

Aquí vam passar per el teatre municipal (són pràcticament tots iguals, pel que sembla aquí...)

I com no, una visita obligatòria va ser el "Ministeri d'educació i salut pública". El que primer va ser un concurs, després va acabar essent un edifici projectat per Lucio Costa Uel que liderava el grup), Alfonso Reidy, Carlos Leão, Vasconcellos. Jorge Moreira i Oscar Niemeyer, tot sobre el racionalisme de Le Corbusier i segons els seus principis de l'arquitectura moderna (es veu que el van convidar per venir només per a fer de consultur del procés del projecte). Aquest edifici va marcar un abans i un després a l'arquitectura brasileira: significava aquest caràcter brasileny, l'adaptació als materials, al clima, al lloc, però també amb certes referències internacionals.

El resultat és evident: un edifici amb línies clares i formes sencilles i geomètriques, amb la planta baixa amb pilotis, un jardí de Burle Marx en una coberta, la confusió dels espais interors-exteriors, l'aprofitament de la ventil·lació i la llum natural, i sobretot els dos volums purs, un horitzontal i un de vertical. Va ser una revolució tecnològica, també, per el fet de fer per primera vegada en el món una façana a sud completament envidriada i a nord amb brise-soleis (recordeu que el nord-sud aquí van el revés!). Els brise-soleis ja s'habien utiltizat a Brasil en alguns altres edificis.

Aquí em teniu amb el mural de rajoles de l'artista Candido Portinari:

I bé, deixem de parlar una mica del Ministeri per passar a una altra arquitectura... la de Oscar Niemeyer! Seguidor de les idees de Le Corbusier, va ser un dels personatges més influents de l'arqutiectura moderna internacional...

Aquí tenim la Catedral Metropolitana de Rio de Janeiro:

Contrastos:

I després de la catedral vam anar a fer un vol per el barri de Zaara: un barri ple de botigues amb TOT el que us pogueu imaginar...tot! des de arbres de nadal, material per a fer manualitats, robes per a disfressar-se robes normals (una mica cutres), botigues d'antiguitats....

I de casualitat vam passar per una fira d'artesania molt ben parida, però que ja es veia que era bastant de guiris,...aquí ens teniu!!!

Després vam passar per un altre lloc una mica turístic: la Confeteria Colombo! Des de 1894, és una botiga a l'estil més "belle epoque", fundada per els portuguesos. Va ser declarada patrimoni històric i artístic de l'estat de Rio de Janeiro.

La confiteria es va fer famosa com a lloc de trobada, treball, y bohemia de polítics, artistes, poetes i periodístes (una mena de 4 gats de Barcelona, no trobeu?).

Va per tu Colombo!

I després de veure aquelles relíquies de pastissets, de bombonets i històries vàries, ens en vam anar fins a la Praça XV per agafar una barca fins a Niteroi, des d'on es tenen les millor vistes de la ciutat de Rio de Janeiro....

...però aquell dia estava núvol!

O sigui que vam seguir amb les nostres exploracions, i ens vam arribar a veure més edificis de Niemeyer, en aquest cas el Teatre Popular. Docns bé, aquí ens vam trobar amb cartellets que deien "obras en andamento", i un senyor segurata que ens prohibia rotundament entrar, tot i que era dissabte i no hi havia ningú treballant (tractant-se de brasil, ens haurien d'haver obert les portes tranquilament!!! ah no...això només passa a São Paulo...). O sigui que no hi vam poder entrar i vam marxar amb mala cara...

Això sí, un pare Noel afogant-se de calor en plè estiu em va alegrar una mica el dia! jejeje pensar que jo amb màniga tallada ja em moria... mireu-lo! deu tenir un ventilador a darrera!

Vam seguir la nostre passejada amb un altre destí, el Museu d'Art Contemporani de Niteroi. Vam caminar-hi fins allà passant per platges..un pèl diferents de les de Copacabana i Ipanema, ja ens ho havia dit la Sílvia: "A l'altre costat no són pas tant netes, les aigües!" Comproveu-ho vosaltres mateixos... jo per aquest color...allà no m'hi possava ni de conya...

I caminant caminant (bastant) vam arribar al museu! sísí, és un museu, no un ovni...

Oscar Niemeyer va dir: "quan l'alcalde Jorge Roberto em va portar allà on seria construit el Museu d'Art Contemporani de Niterói, vaig sentir que allà hi havia la oportunitat de fer una bona arquitectura. Un recolzament central i el museu surgint suelto de l'espai com una flor".

I aquí se's va acabar el turisme! Després d'un llarg viatge de tornada (aquest cop en bus, que tarda moooolt més que la barca), vam anar a una festa que hi havia allà a Santa Teresa, una Festa Gitana! ja em veieu, estava a la meva salsa.... jejeje

Petons a tots!