ELEA: Encuentro Latinoamericano de Estudiantes de Arquitectura.
Bé, la Carol, en Dani, l'Andrea, l'Íñigo i jo ens pensàvem que anavem a fer-hi una mena de workshop/taller sobre l'arquitectura de San Juan, una ciutat reconstruida després del terretrèmol de 1944.
Tal com deia el programa "Un nuevo amanecer y con él un nuevo comenzar sobre el mismo territorio en el que su pueblo sembró sus raíces, su cultura, su identidad, su carácter, su historia… Una ciudad de la cual nos cuestionamos si lleva consigo la esencia de su pasado, cual fue y es el rol del arquitecto que la transforma y evoluciona constantemente, si fue respetada la cultura y los anhelos de sus habitantes o fue la imposición de un modelo ajeno a nuestra propia realidad.
Para ello estudiaremos la ciudad como sistema a través de los distintos enfoques que la configuran como tal: lo urbano, lo edilicio, lo patrimonial, lo histórico y lo cultural, que nos ayudarán a entender su evolución."
Para ello estudiaremos la ciudad como sistema a través de los distintos enfoques que la configuran como tal: lo urbano, lo edilicio, lo patrimonial, lo histórico y lo cultural, que nos ayudarán a entender su evolución."
I bé, aquest és el paisatge que teniem des del bus Buenos Aires - San Juan (unes...12 hores? ja ni me'n recordo...):
Un cop arribats a la ciutat, i després al camping on s'allutjava tothom, ens vam encaminar amb tots els "eleanos" cap al centre de la ciutat a fer saber a tothom que estavem allà. Vaja, fent una passejada tallant carrers, fent xivarri, cantant, i fent-nos notar força!
Llavors ens vam plantar a la plaça més gran de la ciutat, la Plaza 25 de Mayo....a fer un merequeté! (una dansa Brasileira)... ja ens teniu aqui amb l'Andrea, l'Iñigo i jo fent el pallasso!
La plaça estava plena d'estudiants d'institut... imagineu, per ells va ser tot un espectacle, gairebé s'hi apunten i tot! ens van acompanyar bastant, amb la dansa...
És molt curiós, perquè els estudiants d'allà fan servir bates com de metge per anar a l'escola!
La imatge de la ciutat abans de terratrèmol era colonial, en una zona àrida que es va desenvolupar per la producció vinícula a finals del segle XIX.
Entre d'altres coses, l'ELEA tenia una festa cada nit típica de cada país...Argentina, Chile, Uruguay, Paraguay, Perú, Bolívia i Brasil. Una de les nits que més va valer la pena va ser la d'Uruguay, amb batucada i després malavars amb focs. I una altre que no se'm oblidarà serà la de Paraguay... amb una demostració d'un joc ben curiós: dins un camp, encendre pilotes i xutar-les d'un costat a l'altre... imagineu-vos, de nit, veien pilotes enceses volant pels aires... de quina tradició deu venir això?
Vam fer algunes excursions i tallers per el centre...
Vam fer visita per la ciutat durant els workshops de les tardes, per a veure què n'era d'una ciutat reconstruida sota criteris polítics molt qüestionables... El terretrèmol de l'estiu de 1944 va deixar unes 10.000 víctimes mortals. El pais estava governat per un règim militar, i el terratrèmol va donar l'oportunitat als gobernador de fer justicia social. Degut a la tragèdia, el gobern de la nació va posar en marxa un pla de Reconstrucció de la ciutat de San Juan que per raons particulars i de poder, es va acabar estancant, i la reconstrucció va passar a ser un assumpte d ela provincia.
La imatge de la ciutat abans de terratrèmol era colonial, en una zona àrida que es va desenvolupar per la producció vinícula a finals del segle XIX.
Aquestes són dues de les construccions que van quedar enpeu després del terratrèmol: una escola catòlia, i el club Sirio Libanés (una espècie de Casino vidrerenc :)
Entre d'altres coses, l'ELEA tenia una festa cada nit típica de cada país...Argentina, Chile, Uruguay, Paraguay, Perú, Bolívia i Brasil. Una de les nits que més va valer la pena va ser la d'Uruguay, amb batucada i després malavars amb focs. I una altre que no se'm oblidarà serà la de Paraguay... amb una demostració d'un joc ben curiós: dins un camp, encendre pilotes i xutar-les d'un costat a l'altre... imagineu-vos, de nit, veien pilotes enceses volant pels aires... de quina tradició deu venir això?
Vam fer algunes excursions i tallers per el centre...
TALLER DE LA RECONSTRUCCION (URBANO-EDILICIO):Se desarrollara un recorrido por la ciudad, analizando la transformación y evolución de su complejidad urbana y diversidad edilicia. En este taller dirigido por especialistas en el tema y por destacados docentes de nuestra Universidad Nacional, quienes poseen en su haber una relevante trayectoria en investigación y ejercicio de docencia en la temática. Asimismo al estudiar la ciudad como sistema, tanto en sus potencialidades como en sus problemáticas, se impartirá sobre la importancia de la accesibilidad y el diseño urbano inclusivo de la misma.
"El imaginario del viajero es un imaginario de tácticas de corto plazo"
Casualment vam coneixer un noi, estudiant d'arquitectura, que resulta que no tenia res a fer... i ens va portar de visita turística per la ciutat. La primera parada va ser l'universitat d'arquitectura de San Juan:
Després vam passar per el pantà de l' Ullum:
I després ens van deixar al centre, on semblava que féssim un passeig per la Rambla de Girona...
Una de les excursions de les quals no me'n repenteixo d'haver anat i pagat i perdut el temps (un altre viatge en bus de 6 hores, i amb parada de 3 hores pel camí per haver-se espatllat un dels busos) va ser al "Valle de la Luna". Sembla ser que és un dels llocs més semblants al que un podria imaginar-se com la lluna... jutgeu vosaltres mateixos per les fotos!
"El imaginario del viajero es un imaginario de tácticas de corto plazo"Casualment vam coneixer un noi, estudiant d'arquitectura, que resulta que no tenia res a fer... i ens va portar de visita turística per la ciutat. La primera parada va ser l'universitat d'arquitectura de San Juan:
Després vam passar per el pantà de l' Ullum:
I després ens van deixar al centre, on semblava que féssim un passeig per la Rambla de Girona...
Una de les excursions de les quals no me'n repenteixo d'haver anat i pagat i perdut el temps (un altre viatge en bus de 6 hores, i amb parada de 3 hores pel camí per haver-se espatllat un dels busos) va ser al "Valle de la Luna". Sembla ser que és un dels llocs més semblants al que un podria imaginar-se com la lluna... jutgeu vosaltres mateixos per les fotos!
La gràcia d'aquest viatge va ser fer-lo amb dos arquitectes joves de Montevideo, amb els quals haviem de fer un taller per a projectar sobre aquest lloc amb sensacions, colors, sentiments que ens transmitia el lloc,...una mena de pluja d'idees per a poder intervenir en un lloc tant desconegut com aquet per nosaltres... però com tot, aquí les coses no sempre funcionen com volem, i al final entre una cosa i altra no vam tenir temps.
I per acabar, algunes fotos perquè us imagineu l'ambient de l'ELEA... els brasilenyos, molt espavilats com sempre:
Aquest video és massa! La zona d'acampada (am ser ràpids i ens vam poder posar sota la sombra...)
Fins aviat amics!
Fins aviat amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada