RIO DE JANEIRO: Primer dia

Una vegada més... va sortir un "feriado" (un pont) de la patilla, o sigui que teniem 3 dies per fer una excursioneta....el pròxim destí? RIO DE JANEIRO!!!!!!!!!!

O sigui que la Miriam, la Carol, l'Ines, en Dani, en Siven, en Fellipe i jo vam agafar les maletes i cap a la rodoviaria per pujar al bus de la mitjanit i passar-nos-hi 6 hores...

Vam arribar ben adormits, però alguns amb prou forces com per a començar el descobriment de la ciutat. De fet aquest fas ja va començar a l'arribar, a la rodoviaria, per trobar el bus que ens portava cap a Arcos de Lapa, allà on haviem quedat amb la Sílvia. Després de preguntar-ho a 20 persones, desplaçar-nos de parada de bus unes altres 20 vegades... vam aconseguir entrar-hi i arribar a Arcos de Lapa... encara hi havia festa a les 7 del matí! Vam arribar i semblava que hagués passat un terratrèmol... es veu que la nit anterior hi havia hagut força moguda, i clar, van quedar-ne els restos!

Així que vam pujar literalment sobre els Arcs (un antic viaducte) i vam agafar la "bonde" un transport ben peculiar: és com un trenet antic (molt) de Rio, que els mateixos veïns del barri van salvar de la desaparició... cobren una quantitat modesta (70 centims?) per pujar-hi, però si s'hi vol anar penjat, agafant-se del costat, no es paga res! És evident que el primer cop vam pagar...però la resta de vegades, o vam fer a l'estil més "carioca"!!!

Després d'haver-nos instal·lat al "caserão" on viu la Sílvia, ben bé al mig del barri de Santa Teresa, vam anar a fer una volta pel barri mentre d'altres es van quedar a fer la migdiada... Era un dels barris col·locats en una zona alta de la ciutat, imagineu-vos quines vistes...i quina mà d'escales per pujar i baixar! La Sílvia està ben forta!!!

Vam tornar a casa a buscar els altres i vam decidir anar al Cristo Corcovado a peu. El primer tram el vam fer amb bonde (penjats) i després vam seguir l'excursioneta a peu.... que booo! feia mesos que no feia una caminadaaaa! (encara que aquesta va ser per l'asfalt...)

Pel camí ens vam trobar faveles...

Cachoeiras (cascades)....

I l'esforç va valer la pena!!! Com em va dir l'Arnau un dia... "La meta és el camí"!

Vam arribar a un mirador una mica abans d'arribar a dalt de tot del Cristo, on ja es veien vistes precioses de la ciutat. A més a més hi havia un heliport, en el cas que ens vingués de gust agafar per 6 minuts un vol per sobre el Corcovado per...quant? uns 250euros? res... baratet...

Si la Sílvia ens va ensenyar la seva part més artística en el seu blog a l'hora de visitar el Cristo... jo també! Així no ensenyem la típica foto que sortiria amb els braços oberts... :)

Blog de la Sílvia: http://siexisteixnopotestargairellunydaqui.blogspot.com/2009/08/tocant-el-cel-amb-una-pila-de-turiestes.html

Després de la baixada fent autostop del Cristo, vam decidir que ens tocava una tarda de relax... però abans vam passar per Santa Teresa a fer un bon dinar en un bar molt "popular". Que booooooooo!

I després...què millor que anar a la platja? Doncs vinga, tots cap a Ipanema! Mare meva, aquí la platja és tot un món... la gent no hi vé per tumbar-se i prendre el sol durant 5 hores seguides, i no fer res... venen amb tota la família, els trastos per els nens, la barbacoa, menjar, neveres...de TOT! Com gitanos! jejeje s'hi instal·len i s'hi passen bona part del dia xerrant amb la gent i tal.

A més a més no descansar-hi, les onades no ajudaven...havíem de lluitar per a que no se'ns enduguéssin! I clar vam sortir rebentats...

Se'ns hi va fer fosc i tot!
I després ens vam quedar per allà mirant un grup de Capoeira Angola...
Tornant cap a casa... ostres tu! quina sorpresa! és Nadal... però aqui no hi fa ni una gota de fred! Només cal que mireu com anem vestides... en canvi tot està adornat amb llumetes, amb neu artificial...mil històries!
Vam dutxar-nos i empolainar-nos...i de festa cap a Arcos de Lapa! Això sí, sense càmera, mòbil ni res, només quatre calerons per beure algunes caipirinyes, i per tornar cap a casa ben tard!

Aviat vindrà el segon dia família!

Petons!

Això és felicitat en notes musicals :)

Per tu, et trobo a faltar! :*

Sílvia a São Paulo!

Per fi i després de molt de temps, vaig convèncer a la Sílvia de venir a passar uns dies a São Paulo... com que aqui surten ponts i festes de la universitat cada dos per tres, va aprofitar i va venir una setmaneta a la gran ciutat... i va donar molt de sí, una setmana, oi?!

Què millor que passar-vos el seu relat per a que llegiu el que vam fer tots aquells dies? La veritat és que jo vaig aprofitar per fer una mica de "guiri" per la ciutat, que amb tant d'estress brasileiro no havia tingut temps... :)

Aquí el teniu:

http://siexisteixnopotestargairellunydaqui.blogspot.com/2009/11/sao-paulo-la-gran-metropolis.html http://siexisteixnopotestargairellunydaqui.blogspot.com/2009/11/i-un-bon-grapat-darquitectura.html

Jo només penjo algunes fotos per a que veieu que les pageses de Catalunya s'ho poden passar molt bé i aprendre molt en un país com aquest...

i sempre amb una mica de sentit de l'humor...

Entre d'altres coses, ens vam passejar per alguns barris de la ciutat... qui diria que estem a São Paulo? Sembla que ens haguem traslladat a Japó, o no?

Voleu un dorayaki?

I aquí teniu un dels millors invents del segle: el netejador de llengua...amb aquest personatge com a venedor...


Vam passejar per el centre de la ciutat, una de les parts més pobres però amb més turistes, perquè hi ha la Catedral de Se (tot i que no és l'orginal, és la reconstrucció després d'un incendi a l'antiga catedral...)


Vam passar per l'Estació da Luz, construida cap al 1900, però que va tenir un incendi a mitjants de segle i que fa 20 anys va ser reformada per l'arquitecte Paulo Mendes da Rocha. És una de les principals entrades a la ciutat, perquè té la xarxa de trens metropolitans.


Allà al costat, al Parque da Luz, vam entrar a la Pinacoteca de Estado, on hi havia una exposició de Matisse (i casualment era l'últim dia!). La Pinacoteca també va ser rehabilitada per Mendes da Rocha entre 1993 i 1998, i va obtenir el con el Premio Mies van der Rohe per a América Latina.

Aquí no semblaves pas gaire estressada, eh Silvia? al contrari!

Vam intentar especular sobre el significat de quadres impossibles...

Canviant de costat a costat de la ciutat, vam passejar per el Parc Ibirapuera, ple de edificis bolets de Niemeyer, sobretot, i on hi ha la Bienal d'arquitectura.

Després vam entrar en un dels hotels més cars i nous de la ciutat, l'hotel Unique. tal com diu la Sílvia, només cal una mica de morro i un bon somriure per entrar als llocs... i aquí São Paulo sempre funciona!

On casualment, ens vam trobar un Sant Jordi al vestíbul...deumeu! haig de preguntar quina relació té Brasil amb Sant Jordi, perquè me'l trobo per tots costats! fins i tot vaig veure un noi amb el braç tatuat amb la seva imatge!

També vam aprofitar per fer alguna visita arquitectònica inesperada... de camí cap a la Casa de Mendes da Rocha a butanta (visita sorpresa per a la Sílvia), vam passar per la casa d'Eduardo de Almeida, la qual ja vaig parlar a una altra entrada del blog... siplement vam treure el cap i vam dir "Bones! Som uns estudiants d'arquitectura que vam venir fa un parell de setmanes, recordeu? us molesta si entrem per a veure com han avançat les obres" i la resposta va ser "no veieu la porta? endavant!" Això MAI passaria a Catalunya... jejeje

I després vam entrar a la casa de Mendes da Rocha, on ens van dir "entreu entreu, com si estiguéssiu a casa...i perdoneu per el desordre!" i araaaaaa! nosaltres encantats!!! :)

Per acabar, una foto de les dues pageses al monument a las Banderas, al Parc Ibirapuera... es diu Bandeirantes als homes que a partir del segle XVI entraven als territoris de l'interior del continent americà, sortint de la ciutat de Sao Paulo.

Aquí us deixo amb el mapa turístic de les visites que vam fer...

Fins aviat família!

Ver Visita Sílvia! en un mapa más grande

La vidilla nocturna paulista

La gràcia de São Paulo, com sempre dic, és que té absolutament tot el que vulguis... és tant gran, té tanta gent diferent, tantes cultures, tants barris,... que es pot escollir el que vulguis, només es tracta de buscar bé o trobar per casualitat!

L'últim cap de setmana que vam sortir (mare meva,...d'això ja fa...un mes??? haig d'actualitzar el blog més sovint...) vam anar a un bar petitó on uns amics hi feien un concert de Samba... aquests segur que arribaran ben lluny! Escolteu-los bé!

I a disfrutar!

que vagi de gust la musiqueta :)

E.L.E.A

ELEA: Encuentro Latinoamericano de Estudiantes de Arquitectura.

Bé, la Carol, en Dani, l'Andrea, l'Íñigo i jo ens pensàvem que anavem a fer-hi una mena de workshop/taller sobre l'arquitectura de San Juan, una ciutat reconstruida després del terretrèmol de 1944.

Tal com deia el programa "Un nuevo amanecer y con él un nuevo comenzar sobre el mismo territorio en el que su pueblo sembró sus raíces, su cultura, su identidad, su carácter, su historia… Una ciudad de la cual nos cuestionamos si lleva consigo la esencia de su pasado, cual fue y es el rol del arquitecto que la transforma y evoluciona constantemente, si fue respetada la cultura y los anhelos de sus habitantes o fue la imposición de un modelo ajeno a nuestra propia realidad.
Para ello estudiaremos la ciudad como sistema a través de los distintos enfoques que la configuran como tal: lo urbano, lo edilicio, lo patrimonial, lo histórico y lo cultural, que nos ayudarán a entender su evolución."

I bé, aquest és el paisatge que teniem des del bus Buenos Aires - San Juan (unes...12 hores? ja ni me'n recordo...):

Un cop arribats a la ciutat, i després al camping on s'allutjava tothom, ens vam encaminar amb tots els "eleanos" cap al centre de la ciutat a fer saber a tothom que estavem allà. Vaja, fent una passejada tallant carrers, fent xivarri, cantant, i fent-nos notar força!

Llavors ens vam plantar a la plaça més gran de la ciutat, la Plaza 25 de Mayo....a fer un merequeté! (una dansa Brasileira)... ja ens teniu aqui amb l'Andrea, l'Iñigo i jo fent el pallasso!

La plaça estava plena d'estudiants d'institut... imagineu, per ells va ser tot un espectacle, gairebé s'hi apunten i tot! ens van acompanyar bastant, amb la dansa...

És molt curiós, perquè els estudiants d'allà fan servir bates com de metge per anar a l'escola!

Vam fer visita per la ciutat durant els workshops de les tardes, per a veure què n'era d'una ciutat reconstruida sota criteris polítics molt qüestionables... El terretrèmol de l'estiu de 1944 va deixar unes 10.000 víctimes mortals. El pais estava governat per un règim militar, i el terratrèmol va donar l'oportunitat als gobernador de fer justicia social. Degut a la tragèdia, el gobern de la nació va posar en marxa un pla de Reconstrucció de la ciutat de San Juan que per raons particulars i de poder, es va acabar estancant, i la reconstrucció va passar a ser un assumpte d ela provincia.

La imatge de la ciutat abans de terratrèmol era colonial, en una zona àrida que es va desenvolupar per la producció vinícula a finals del segle XIX.

Aquestes són dues de les construccions que van quedar enpeu després del terratrèmol: una escola catòlia, i el club Sirio Libanés (una espècie de Casino vidrerenc :)

Entre d'altres coses, l'ELEA tenia una festa cada nit típica de cada país...Argentina, Chile, Uruguay, Paraguay, Perú, Bolívia i Brasil. Una de les nits que més va valer la pena va ser la d'Uruguay, amb batucada i després malavars amb focs. I una altre que no se'm oblidarà serà la de Paraguay... amb una demostració d'un joc ben curiós: dins un camp, encendre pilotes i xutar-les d'un costat a l'altre... imagineu-vos, de nit, veien pilotes enceses volant pels aires... de quina tradició deu venir això?

Vam fer algunes excursions i tallers per el centre...

TALLER DE LA RECONSTRUCCION (URBANO-EDILICIO):Se desarrollara un recorrido por la ciudad, analizando la transformación y evolución de su complejidad urbana y diversidad edilicia. En este taller dirigido por especialistas en el tema y por destacados docentes de nuestra Universidad Nacional, quienes poseen en su haber una relevante trayectoria en investigación y ejercicio de docencia en la temática. Asimismo al estudiar la ciudad como sistema, tanto en sus potencialidades como en sus problemáticas, se impartirá sobre la importancia de la accesibilidad y el diseño urbano inclusivo de la misma.

"El imaginario del viajero es un imaginario de tácticas de corto plazo"


Casualment vam coneixer un noi, estudiant d'arquitectura, que resulta que no tenia res a fer... i ens va portar de visita turística per la ciutat. La primera parada va ser l'universitat d'arquitectura de San Juan:

Després vam passar per el pantà de l' Ullum:

I després ens van deixar al centre, on semblava que féssim un passeig per la Rambla de Girona...

Una de les excursions de les quals no me'n repenteixo d'haver anat i pagat i perdut el temps (un altre viatge en bus de 6 hores, i amb parada de 3 hores pel camí per haver-se espatllat un dels busos) va ser al "Valle de la Luna". Sembla ser que és un dels llocs més semblants al que un podria imaginar-se com la lluna... jutgeu vosaltres mateixos per les fotos!

La gràcia d'aquest viatge va ser fer-lo amb dos arquitectes joves de Montevideo, amb els quals haviem de fer un taller per a projectar sobre aquest lloc amb sensacions, colors, sentiments que ens transmitia el lloc,...una mena de pluja d'idees per a poder intervenir en un lloc tant desconegut com aquet per nosaltres... però com tot, aquí les coses no sempre funcionen com volem, i al final entre una cosa i altra no vam tenir temps.

I per acabar, algunes fotos perquè us imagineu l'ambient de l'ELEA... els brasilenyos, molt espavilats com sempre:

Aquest video és massa!

La zona d'acampada (am ser ràpids i ens vam poder posar sota la sombra...)

Fins aviat amics!

Buenos Aires!

Què us haig de dir... a la mínima oportunitat que se'ns passa per davant...ja ens teniu aquí, amb cotxe, bus o avió! De viatge un altre cop!

Aquesta vegada el destí final era San Juan, per anar a l'ELEA (Encuentro Latinoamericano de Estudiantes de Arquitectura), a Argentina. Però clar... com que a San Juan no hi havia aeroport... vam decidir passar per Buenos Aires un parell de dies a visitar en Lau i la ciutat... aquí ens teniu!

L'avantatge de fer escales i agafar vols amb companyies de baix cost és per descomptat, el preu... això sí, les hores que ens passem només per anar de casa a l'aeroport i esperant en països on només posem els peus durant poquetes hores... són esgotadores!

Ja em van dir que a l'Argentina la carn era barata...i ben popular! hi havia bastantes carnisseries com aquesta, a més amb botiguers ben simpàtics! Va ser treure la càmara...i tots a cridar! això va ser només arribar a la terminal de busos del Retiro, una zona una mica especial. Vam fer un cafetó amb un tros de coca cada un per 2 pesos (o sigui uns 40 cèntims d'euro!) a una parada ambulant...vam passar per davant d'una villa al costat de l'estació (una espècie de favela). Un nen del carrer ens va intentar robar l'esterilla de dormir... i moltes altres coses, bones i dolentes, dignes d'explicar!



Després de descarregar les maletes a casa en Lau (al barri de Palermo), vam anar a una plaça allà a prop de casa seu a sopar. Un lloc amb música en directe i ambient (tot i que en Lau va dir que allò no era res comparat amb quan s'omplia!), des de jovent, parelles grans, homes solters... una mica de tot! Després vam anar a prendre una cerveseta a un bar amb la Marina (companya de pis d'en Lau) i altres colegues seus.

La primera visita després de llevar-nos va ser la plaça Mayor (Plaza de Mayo), on hi ha la casa Rosada (on hi ha el poder executiu de Buenos Aires), la Catedral Metropolitana (una mena de pastís neoclàssic horrible), i l'edifici del Banc de la Nació Argentina. Es veu que allà s'hi reuneixen els Veterans de Guerra Argentins molt sovint, ex-combatients de les Malvinas, de la Guerra entre Argentina i IAnglaterra l'any 1982.


La preciosa catedral:


Un ambient ben Europeu, la veritat...

Una de les coses curioses: en aquest sentit, Buenos Aires semblava New York... amb un matí vam veure 3 o 4 homes passejant una manada de gossos. Com "cangurs de gossos".

Després de visitar el centre històric ens vam dirigir cap al Barri de San Telmo...

Vam passar per el "passaje de San Lorenzo", on hi havia una galeria amb tallers d'artistes i artesans. També ens hi vam trobar la "casa mínima"...i tant mínima!

Com a São Paulo, els venedors aprofitaven qualsevol moment per vendre... el preferit era durant l'intèrval dels semàfors... però el que era realment curiós era el que venien: des de carmels, joguines, peluxos, aigues, coca-coles, cacauets, carregadors de telèfon mòbil, mandos a distància universal...

Després de la passejada per San Telmo vam fer una volta fins al Puero Madero...qui digui que no ens ho passavem bé és que no veu la cara de felicitat que tenim a la foto!!!A finals del segle XIX es va propondre un canvi a la zona del port. Les obres van començar cap al 1897 i a principi del segle XX es van edificar els dipòsits de totzana vermella, que avui són la imatge més important del barri. Aquesta zona va quedar abandonada durant més de 50 anys després de construir el "Puerto Nuevo". El 1989 es va decidir rescatar la vella zona portuària, rehabilitant els antics dipòsits per a situar-hi vivenda, universitat, empreses, restaurants...

Com a totes les ciutats on hi ha un riu, el senyor Santiago calatrava hi havia de deixar la seva petjada... aquesta vegada argumentant que la forma del pont estava inspirat en una parella de tango ballant...vinga va!

Després de fer tot un passeig d'un matí vam tornar al barri de San Telmo, a la plaça Dorrego. hi havia una fira d'artesania i antiguitats. Allà ens vam trobar amb en Lau, que ens va portar a un restaurant d'aquests típics de barri...i vam menjar tant bé! mare meva!

Allà a la cantonada de la plaça hi havia el bar Dorrego, i en una de les plaques que hi havia penjades deia no se què de "Juan Carlos Pallarols"...i vaig dir ostres, això sona a català! He buscat, i resulta que allà hi havia l'atelier de successives generacions de la familia Pallarols, d'origen català, que van arribar a principis del segle XIX a l'Argentina. Avui en dia hi treballa Juan Carlos, nascut a la provincia de Buenos Aires, el qual pertany a la sextena generació de la família. És un prestigiós orfebre que fa obres mestres en plata, or, pedres precioses i bronze, i el seu treball és reconegut en tot el món (jo no n'havia sentit a parlar mai...però bé sóc una ignorantfeliç de descobrir coses...). Moltes personalitat han exhibit les seves peces, com Juan Pablo II, la princesa Diana d'Anglaterra,...

A la plaça hi havia alguna que altra parella ballant tango...i tots els guiris ben encantats...

Aquí ens teniu dinant al "Desnivel", el restaurant on ens va portar en Lau.

Després d'agafar energies vam anar rumbo al següent destí turístic. Un lloc on l'Elisabet ja va estar i va parlar al seu blog, "El Caminito", al barri La Boca. Era un barri colorit que és un emblema dels immigrants, que pintaven les seves cases fetes de plaques de fibrocement/fusta amb pintura que sobrava de pintar els vaixells. Ja ens van dir abans d'anar-hi que era un lloc una mica perilós i que no sortíssim dels dos o tres carrers turístics... deu meu! i tant turístics! sembla que ens haguéssim posat per un moment en un carrer al centre de la ciutat de Barcelona, amb gent oferint-nos una cervesa, asseure'ns en una terrassa, tirar-nos una foto amb un tanguero, comprar menjar...PESATS! realment aquesta zona turística era com un escenar-hi per anar-hi a fer el passeig i tirar-se quatre fotos... el barri canviava bastant per dins.

Bé, doncs res més...amb aquesta foto us deixo escrit la meva visita a Buenos Aires! Després de la gran ciutat...toca agafar un bus rumb cap a la zona desèrtica, cap a San Juan!