dimecres, 8 de setembre del 2010

Mate és el que uneix el poble!

Bones gent!

Torno a tenir una època amb poques ganes d'escriure... també s'ha de dir, estic treballant molt i avançant molts projectes de l'uni de Barcelona, cosa que no dona per tenir TAAANT de temps sobrant per a escriure al blog. Però bé, tot sigui per als papis, els avis i la resta de família que de tant en tant em segueix, un cop més penjo MOOOLTES fotos i explicaré quatre coses per a veieu com va ser la meva retirada de Brasil per una setmana. Vaig aprofitar l'excusa que havia de sortir del pais per a renovar el visat per anar a visitar l'Andrea (colega-madrilenya-que-estudia-a-Barcelona-però-que-ara-està-a-Montevideo-i-de-pares-Argentins hehehe) a Montevideo. I res, que vaig agafar els trastets, i ingènua de mi, vaig sortir de la caloreta paulista per enfonsar-me a la fredor montevideana,.... GENT, com vaig patir! molta fred, en serio, molta fred... però va valer la pena! Va ser un viatge tranquil, per a explicar-nos mil coses que no ens haviem explicat, passar hores cuinant (perquè l'Andrea viu amb 3 nois que són uns cuiners excel·lents), xerrant a la vora de la "quema-tutti" (una estufa de llenya que tenien al menjador)... i mil coses més que aniré explicant. També vam fer una mica de turisme, clar, però aquest tampoc era el "foco" del viatge...
El primer dia ja vaig arribar i amb un munt de familia i amics de l'Andrea. Després de fer un bon cafetó per escalfar les idees vam anar a fer un passeig per la Avenida 18 de Julio, i vam passar per la Universidad de la República,.... mireu quin pati interior!!! maquíssim! llàstima de la fred...

Aquest és un carrer típic de la ciutat...

Aquest és em sembla el primer sopar que vam fer... canelons! Tot s'ha de dir, els nois i l'andrea són super bons cuiners, però a més a més els vaig aportar una miqueta de creativitat afegint el valor "no animals", o sigui que vam haver de pensar en algunes alternatives.

Aquest és el pati de casa l'Andrea, tranquilet, amb moltes plantetes.... i hi vam fer una compostera amb cucs! els cucs havien aparegut per allà a un cantó on hi tiraven la herva mate,... i jo els vaig agafat i els vaig posar al "minhoricario" (que no sé com es diu en català), a la seva nova caseta. I ara a sobre de no haver-se de desfer dels residus orgànics de la cuina, tindran un adob que flipeeees!
Això és una botiga a prop de casa, molts de trastos i coses, no?

Una tarda vam anar amb l'Andrea al lloc on va "tela"... coses de circ, per a entendrens més! va molar però feina moooolta fred...

Una de les coses arquitectònics que ens uneix a l'Andrea i jo és la passió per les pedres que parlen del passat, de la gent que hi va viure, de com vivien, perquè... la restauració i el patrimoni arquitectonic. I resulta que el Centre Cultura d'Espanya a Montevideo és un gran projecte de restauració. No sé qui va ser l'arquitecte, però em va encantar el tacte que va tenir en aquest lloc.
A casa de l'Andrea és on vaig passar molta part del meu temps, junts amb els seus companys de pis...aqui estaven tocant CANDOMBE, una música tradicional...

L'altre lloc on vaig passar el 50% del meu temps va ser el carrer, moltes vegades sense rumbo fixo... el millor dels dies van ser aquells que vam pillar la bicicleta i vam anar parant amunt i avall allà on ens venia de gust. I per casualitat vam trobar aquest super gimnàs, que resulta que era una fàbrica que havien rehjabilitat... i va quedar MOLT guapa.

Aqui una sorpreseta per als que em coneixen de Sao Paulo (no crec que per als catalans fagi massa sentit...) però per a que veieu que el món és realment petit, em vaig trobar a Montevideo a la Pato, una gran persona que vaig conèixer per pura casualitat per São Paulo, i que resulta que també per casualitat coneixia a la majoria dels meus amics de geografia, tot i que ella feia antropologia... i res, que estava a un bar de Montevideo i ens vam passar la nit xerrant i recordant grans moments de Brasil.

Aquí va ser un dels llocs que em va tornar MÉS BOJA... el MERCAT! no recordo exactament el nom del mercat (Andrea, una aJUDITa?), però era tipus mercat dels encants, o rastro de Madrid... una bojeria. Em vaig tornar boja per a comprar un gran llibre que volia fa temps (Eduardo Galeano, Las venas abiertas de America Latina), preguntant a tot arreu quines edicions tenien, de quin any i el preu,.... i que per cert, al arribar a São Paulo el vaig regalar. O sigui que potser hauré de tornar a Montevideo algun dia d'aquests... o convèncer a l'Andrea que vingui a visitar-me a São Paulo!

Aqui unes fotos del mercat que hi havia a prop de ca l'Andrea, on vam anar a fer la compra de la setmana de verduretes i fruites...



Una foto del Palacio Legislativo, on NO ens van deixar entrar a la visita guiada... de fet va ser perquè hi vam arribar tard...

La Facultat de Medicina, on vam passar per casualitat i ens hi vam passar força estona...


L'avinguda 18 de Julio, sombra a un costat dels edificis.

La facultat d'arquitectura:


Aqui amb l'Andrea i els dos nous intercambistes de Barcelona, en Jordi i la Paula!!!

Passejador de gossos...


Fent un bon passeig en bici per la costa...


Cases estranyes i conjunts habitacionais pseudo-lecorbusians:

Jo davant la riera que passava a prop de casa, el Miguelete!



Amb l'Andreita (perdó, no me n'he pogut estar!!!)







L'aeroport de Montevideo...

I carregada com una gitana... torno a São Paulo!
Ara només falta una cosa... que l'Andrea vingui aviat a São Paulo per a conèixer la meva ciutat!!!
Un petonarro!



4 comentaris:

  1. Judita, és imperdonable que encara no hagis llegit Las venas abiertas de América Latina de Galeano!!! ET pot canviar la visió (encara més). Petons!

    ResponElimina
  2. Vaja, ja era hora. "Finalment" hem pogut veure algunes fotos de Montevideo!!!
    Molts petons!
    Margarita

    ResponElimina
  3. Ueeeee!como molan esas foticos...UN PLACER tenerte por aqui ._)

    ResponElimina
  4. Nena quin escrit mes maco i les fotos alucinants. ets la crac! Deus tenir una camaro bona que no se d'ón treus tants colors! :D
    Bueno et desitjo que et vagi moooolt bé per Sao Paulo i que puguis estar tot el temps que desitjis!
    Jo ja e començat el meu llarg viatge i ara acabo d'entrar a italia! Ole una altre vagada el caos i la cutrez que necessitava...
    De veritat que un blog excelent!
    molts petons i arreveure!

    ResponElimina