"La vida és una obra de teatre que no permet assajos...Per això, canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida...abans que el teló baixi i l'obra acabi sense aplaudiments".
Això és el que van deixar-me escrit els amics................................
Sempre fa el paper d’independent, autosuficient i que a ella ningú l’enganya (molt em temo que serà veritat). Malgrat aquesta última imatge de “tipa dura”, plora quan s’emociona i és molt romàntica.
PD: Segur que mentre llegeix això va dient... “això no és veritat, quina mentida! O si! I què pasa?!”
t'aplaudeixo ara, que encara no ha baixat el teló.
ResponElimina