Tom Zé

el rei! (no feu massa cas al video)

Forró

Sempre parlo sobre dues músiques -sobretot- que em tornen boja en aquest pais: la samba i el forró. Diuen moltíssim de la gent, la cultura... i més si ho comparo amb les dances tradicionals que tenim allà. El forró és una dança que es balla en parelles, com si fos una mica una lanvada... però sobretot és una dansa que ho ballen joves, grans, petits, i tothom en sap (alguns més i d'altres menys). Moltes vegades les nostres "festetes" es resumeixen en quedar-nos a casa amb els amics, apartar els sofàs de la sala, i ballar forró de Ze Ramalho fins que ens en cansem! bàsicament perquè han desaperagut els altres cds que teniem...

Espero que us agradi!
Un petonàs!
judit

Adoniran Barbosa

Cent anys del naixement d'un gran sambista paulista. Vull compartir les seves músiques amb tots!


Petó!
judit

TOT VA BÉ SI ACABA BÉ :)

(aquest és el mail que vaig intentar enviar a tothom, però sempre falta algu...aquí el teniu!)

Família, amics...

Us escric aquest mail que feia temps que us havia d’escriure, però que mai trobava el moment... No sé perquè, perquè en el fons és per explicar-vos una cosa ben simple i natural que s’ha anat creant i que he abraçat de la manera més espontània.

El cas és que tant els que m’heu seguit el rastre com els que no, com els que penseu en mi però no m’escriviu, com els que m’escriu massa, com els que no m’escriviu però pregunteu als coneguts sobre com em va... bé, el cas és que segur que us n’heu adonat que el meu pas per Brasil, o millor dit, per Sao Paulo, ha fet un canvi brutal tant en la meva vida personal, acadèmica, professional...en tots els sentits.

Tal com ja vaig explicar al blog, el començament va ser un pèl dur, tot i que ara el veig simplement com temps d’aprenentatge i creixement, d’entendre la ciutat on estava que no m’agradava, però sobretot d’entendre’m a mi mateixa. Després d’estar viatjant sola, d’un temps increïblement ric, vaig tornar disposava a acceptar el que em venia i no a quedar-me buscant per tots costats el que volia. I naturalment tot el que volia va aparèixer,... una bona feina, amics, una casa amb un ambient brutal, bona arquitectura pèr tots costats, una universitat bestial, companys de mogudes i moviments, ... TOT. I això va ser tant bo per a mi...tant...!

M’ha passat quelcom tant fort durant aquest temps aquí a Brasil que no sé ni com explicar-ho, però que seria una contradicció marxar en un moment tant bo personalment parlant. Per això em quedo. Amics, família, em quedo a Brasil uns mesos més dels que em pensava per acabar (o millor dit, continuar...) disfrutant i aprenent de tot el que se m’està posant al davant i haig d’acceptar, aprehendre i abraçar amb totes les forces. Per a ser millor arquitecta, però sobretot, millor persona.

Us estimo moltíssim!

Judit

Una nit estrellada i una nit ennuvolada

(aquesta seria la segona part de la Primeira Expedição) http://juditfalgueras.blogspot.com/2009/08/primeira-expedicao.html Un cop més i sense haver-ho planejat gaire, vam anar al Quilombo da Fazenda, a prop d'Ubatuba... però aquest cop vaig deixar l'Alba a Barcelona i me'n vaig anar amb els dos nous internvistes a Sao Paulo: en Ion i en Marc. Després d'adormir-nos el dissabte a primera hora (bé, adormir-nos no...ens vam encantar esmorzant i preparant-nos per sortir...) vam agafar el bus i vam anar cap a Ubatuba. Vam arribar una mica tard, si més no més del que teníem planejat....i a sobre vam haver d'esperar un segon bus una bona estona... però va valer la pena! ajudant a baixar aquesta dona del bus, vam estar fent petar la xerrada durant una bona estona! era un portuguesa que va venir a Brasil als 14 anys...

Agafar aquell bus, ens va portar una sorpresa! resulta que en Marc, l'amic que està al quilombo aquest estiu, estava en el bus! i ens va faltar més temps del del trajecte per a posar-nos al dia de totes les històries que havíem viscut els intercanvistes que estem pel món... Vam fer una excursioneta de benvinguda pel quilombo, passant per la Casa da Farinha, el riu, l'església...

I vam tenir feines a pensar com dormiriem aquells dies. Per sort teniem l'hamaca extra on vaig dormir... els altres 4 s'ho van haver de muntar com van poder!

Després d'una nit ben estrellada, vam aprofitar el solet per anar a banyar-nos al riu, veure una mica més l'obra que estàven costruint, dinar tranquilament i anar cap a la platgeta. Llàstima que el sol va acabar marxant i vam acabar banyant-nos sota la pluja...

I res, va ser un cap de setmana curt però intens... el dilluns al matí ja vam agafar el bus de tornada a la metrópoli!




Un petonarro des de Montevideo! judit

A Belém me'n vull anar... vols venir tu pastoreta?

Aquesta entrada s'ha fet esperar, però val la pena! sobretot per les fotos... però aquest cop l'escrit també, perquè no és meu, sinó de l'Amaranta. Un resum de situacions, moments, i anècdotes que ella em va deixar escrit a la meva llibreta i que jo vaig fer el mateix amb la seva. Aquí ho teniu!

Abraçada de retrobament al port de Belém. Ens estem a casa la Larissa i en Billy, grans couchsurfers...valeu!
Dinem un peix molt bo amb en Raoni i en Billy, que ens acullen per el couchsurfing (tu no menges peix perquè t'has fet vegetariana). L'assaí és lila i amarg. Bany a l'amazones que és ben marró i té moltíssima corrent.

Tarda nit de ball i música després de veure la final de la copa. Música forró, reagge, boi-bumbà, cervesa i moooolta suor.

Passeig pels carrers atrafegats del barri de Comercio de Belém. Dinem en un xiringuillo del mercat, un PF (prato feito, com un menú) de 6 Reais. Comprem pa (que costa una odisea), patates, i demés ingredients per preparar un sopar català. El pà amb tomàquet quasi s'acaba abans de començar. Fem unes quantes truites de patates de la mida d'una paella d'ou ferrat. La meitat són ben fetes i la meitat són sucoses, perquè n'hem fet una cada una i ens agraden diferents. El mon es divideix en dos tipus de persones!

[Passem ràpidament per l'aeroport en un intent desesperat de fer que l'Amaranta es quedi a Brasil, però NO DA CERTO...]. Barqueta cap a l'Ilha de cotijuba que surt des d'Icoarací. Comprem mandarines-limão a prop del moll, mengem un PF en un restaurant i ens n'enduem un ganivet per a menjar el mamão (papaia).

A Cotijuba ens banyem a la platja del Farol. És bonic i l'aigua està molt bona però entres en crisi profunda i no et pares de queixar durant una estona. No em preocupo perquè segurament deu ser que necessites una bona tapioca. Pesadaaa!

Totes dues assegudes sota la maloca de la Rita. Hi ha uns quants locos que no paren d'avassallar-nos. Estàs a punt d'entrar en un atac d'histèria. Al costat, uns quants joves ballen reggae ben apretats. Acabem per fugir i sort de la Marcia que ens acull i ens deixa penjar les hamaques a la seva maloca.

Llarg esmorçar amb la Marcia i molta xerrera. La mama universal que fa un bolo de xocolata deliciós!

Fem un tour de flora amb un jardiner-sabi de la natura que coneixem per el camí. Trobem llavors vermelles i negres al terra i no sabem veure d'on han caigut. Caminet agradable de platja en platja.

Atrapades en mig d'un camí que no hi ha res. Passa un moto-taxi i l'agafem. Tres persones i dues motxiles en una scooter....increïble!
Plou i no podem seguir el camí. Tu t'esperes sota una maloca d'un pescador mentre jo vaig a buscar alguna alternativa millor per a la nit. Trobem la casa de la Sida (que a mi em sembla un motel) i ens hi quedem.

Matí a casa la Sida. Anem a comprar peix amb ella i la Viviane a uns pescadors que encara són al barco. En Jairo ja ens ha preparat l'esmorçar quan tornem. Bany al riu amb uns pneumàtics negres. rentem els plats al riu sota una ombreta. ens conviden a un super-dinar a la casa.

Últim bany a la platja del Farol, i mengem un pol de gel en un xiringuito. Barco per tornar més gran que el d'anada.

(Tornem i Iocarací).
A la cua de la taquilla pels tickets cap a l' Ilha de Marajó. Un noi amb rastes ens pregunta si parlem francès. Francès? Va amb un altre paio i resulta que són DJs d'un festival d'electrònica i ens diuen a vere si hi anem...a l'Ilha de Marajó!

Anem al famós festival (que resulta ser super mal organitzat al començament...). Fins a les tantes de la nit, ens ho passem teta juntes. Demanem un moto taxi i tornem a l'hostal juntes, mentre ell ens va parlant de bitxos i construccions (les nostres especialitats).
Anem a esmorçar a l'hostal (que SÍ!, està inclòs al preu), i inexplicablement, l'home porta un plat de fruita a totes les taules menys a la nostra... serà que no li caiem bé?
Se'ns trenca la clau de l'habitació i s'estan un matí sencer arretglant-la, mentre jo estic fent la matrícula de la ETSAB per internet...

A la nit anem a ballar a la plaça de Soure (el poblet de l'hostal). Els nois ocupen literalment l'escenari i punxen música d'ells... (imagineu com si a la festa major de Vidreres, a la plaça on hi ha sardanes hi arriben 2 paios de Madrid i es posen a tocar una música completament diferent...). Després comença el forró i ballem moltttissimmmm!.

Aquest matí has dit als teus papis que et quedes a Brasil i jo ho he presenciat -->això és una cosa molt important.
Anem d'excursió amb bicis llogades cap a la platja del Pesqueiro. La platja és llarga i ampla. 3 dits d'aigua per remullar exactament mig cos (estirat, clar). Pedalar amb la bici per la sorra compacta, tirem fotos de tots per allà.
A la nit mengem pizza a Soure. Parem una furgo i un bon home ens porta, molt oportú.
Anem al festival de nou, aquest cop molt més currat. Un artista hi porta una papallona de llum que es mou amunt i avall penjada en un fil, un sistema super currat.

Fem una migdiadeta al port de Camarà, i agafem un bus cap a Joanes. Allà hi plou molt i no trobem cap lloc on dormir. Quan ho trobem, deixem els trastos i anem a passejar. Ens encanta aquest poble de carrers sense asfaltar, plens de gespa.

Avui ja hi ha electricitat al poble, i per tant, aigua per a dutxar-nos. Quin disgust vas tenir quan vas veure que no et podies dutxar! (cert, jo ara em dutxo molt, com els brasileros i brasileires). Com que estavem esgotades hem dormit 13 hores seguides (i que bé!!!!).

Platja llarga i solitària. Els brasilers i brasileres es concentren tots al mateix lloc, a prop del poble, mentre nosaltres ens n'allunyem al màxim.

Conversem, pintem amb aquarel·les, escrivim... Busco llavors perl terra i trobo pals recargolats per convertir-los en arrecades.

Prenem una vitamina de banana, que ens venia molt de gust, mentre un remat de búffals passa pel carrer. Hem tingut sort i tenim bus per anar al port. Comprem un bitllet i al cap de 30 minuts (només!) ja estem al barco. Escrivim tot això i més, jo de fet fa 3 hores que escric. També mirem les fotos del viatje i rememorem bons records. Aquesta nit te'n vas amb avió, companya de viatge, i jo encara no sé on tiraré...
Hem tingut sort i tenim bus per anar al port. Comprem un bitllet i al cap de 30 minuts (només!) ja estem al barco. Escrivim tot això i més, jo de fet fa 3 hores que escric. També mirem les fotos del viatje i rememorem bons records. Aquesta nit te'n vas amb avió, companya de viatge, i jo encara no sé on tiraré...

... no acabo d'escriure tot el que l'Amaranta va escriure...segurament tot el que he escrit no té molt sentit per algú que no forma part de la nostra història durant 10 dies a l'Amazones. Però a mi m'ha rememorat GRAAANS moments i he rigut molt, molt, pensant en totes les històries que ens van passar. Una que l'Amaranta es va deixar d'explicar i que é trascendental és el fet de jo, tossuda, haver carregat una branca d'assaí durant gairebé tot el viatge per a fer unes ditxoses làmpares que volia fer i que -era obvi-, encara no he fet. Però almenys va servir per tenir una gran foto de despedida, amb bigotis assainenses,...

Realment quan ens vam conèixer amb l'Amaranta en un summercamp ja ens vam dir que havíem de viatjar juntes... i hem tardat, però ho hem fet i ho hem disfrutat al màxim... espero que sigui NOMÉS el COMENÇAMENT!!! :)

Un petonarro!