Família, amics...
Us escric aquest mail que feia temps que us havia d’escriure, però que mai trobava el moment... No sé perquè, perquè en el fons és per explicar-vos una cosa ben simple i natural que s’ha anat creant i que he abraçat de la manera més espontània.
El cas és que tant els que m’heu seguit el rastre com els que no, com els que penseu en mi però no m’escriviu, com els que m’escriu massa, com els que no m’escriviu però pregunteu als coneguts sobre com em va... bé, el cas és que segur que us n’heu adonat que el meu pas per Brasil, o millor dit, per Sao Paulo, ha fet un canvi brutal tant en la meva vida personal, acadèmica, professional...en tots els sentits.
Tal com ja vaig explicar al blog, el començament va ser un pèl dur, tot i que ara el veig simplement com temps d’aprenentatge i creixement, d’entendre la ciutat on estava que no m’agradava, però sobretot d’entendre’m a mi mateixa. Després d’estar viatjant sola, d’un temps increïblement ric, vaig tornar disposava a acceptar el que em venia i no a quedar-me buscant per tots costats el que volia. I naturalment tot el que volia va aparèixer,... una bona feina, amics, una casa amb un ambient brutal, bona arquitectura pèr tots costats, una universitat bestial, companys de mogudes i moviments, ... TOT. I això va ser tant bo per a mi...tant...!
M’ha passat quelcom tant fort durant aquest temps aquí a Brasil que no sé ni com explicar-ho, però que seria una contradicció marxar en un moment tant bo personalment parlant. Per això em quedo. Amics, família, em quedo a Brasil uns mesos més dels que em pensava per acabar (o millor dit, continuar...) disfrutant i aprenent de tot el que se m’està posant al davant i haig d’acceptar, aprehendre i abraçar amb totes les forces. Per a ser millor arquitecta, però sobretot, millor persona.
Us estimo moltíssim!
Judit
Si això fos facebook posaria un "m'agrada" :)
ResponEliminaDisfruta fins que hagis trobat tot el que busques. Un petó figuerenc*